Una de les característiques del populisme és la contraposició de la ‘veu del poble’ – suposada o inventada, però que inevitablement algú s’encarrega d’interpretar – als criteris de les elits, siguin aquestes culturals, polítiques o econòmiques. Una altra característica, que deriva de la primera, és l’elevació de les ‘converses de cafè’ a la categoria de
Mentre els candidats a les eleccions municipals fan la seva campanya que, un cop més, es basa massa sovint en promeses que comporten més despesa, el govern de la Generalitat ha aparcat momentàniament les notícies negatives sobre la gran tisorada. Encara que sigui anant a contra corrent, m’agradaria aprofitar aquesta treva per fer unes consideracions
Darrerament s’ha posat en circulació el concepte d’aigua virtual. Es tracta de mesurar la quantitat d’aigua que entra en el procés de producció d’un bé qualsevol. El concepte pot ser útil, a condició que se’n faci un ús com cal, que en general no és el cas. Vegem doncs un exemple d’ús incorrecte, que amb moltes
Manuel Bustos, alcalde de Sabadell i President de la Federació Catalana de Municipis, ha declarat que els batlles haurien de poder-se escollir de forma directa per evitar que les sumes de perdedors impedissin governar al candidat més votat. Aquesta impossibilitat d’articular una suma de perdedors hauria de formar part de la futura Llei Electoral, perquè la ciutadania no
Més de 235.000 barcelonins han dit sí a la independència de Catalunya. Aquesta és una notícia excel·lent des de molts punts de vista. En primer lloc, el resultat supera de molt les expectatives que es podien desprendre de les anteriors consultes. He argumentat en diverses ocasions que la valoració d’un resultat en un lloc concret
Un article força ben documentat i que va a l’arrel del problema: http://www.nytimes.com/2011/04/01/business/global/01catalonia.html?_r=1&scp=1&sq=catalonia&st=cse
El corresponsal a Madrid del Financial Times, Victor Mallet, recull d’una manera sintètica i força fidedigna les paraules del president Mas a Madrid, inclòs el tema del dèficit fiscal, quantificat en un 9% del PIB. Això és, certament, una bona notícia, ja que no sempre els corresponsals estrangers van a les fonts i massa sovint
Em temo que a l’hora de la veritat, el traspàs de Rodalies serà la nova versió de la Llei de Dependència: jo m’apunto la medalla i vosaltres hi poseu els mitjans, és a dir, els diners. Aviat tindrem ocasió de veure-ho, gràcies a les genials idees del Govern central: 110 km/h per les autopistes i
Tot i que tot se’m torni gris,jo seguiré el camí cantant;tot i que perdi el meu encís,jo seguiré el camí cantant;quan em revolti pel país,jo seguiré el camí cantant;si sóc del món fet fonedís,jo seguiré el camí cantant. De Cançons al meu país, de Joan Colomines i Puig)
El nou govern de la Generalitat té damunt la taula un afer de la màxima urgència, que és la manca de liquiditat, que posa en perill els pagaments, fins i tot els més imminents. Com a conseqüència el govern prepara una gran tisorada, que pot conduir a passos enrere en l’estat del benestar i a
En el programa de TV3 ‘No me la puc treure del cap’ ha tocat el torn a ‘El meu Avi’, d’Ortega Monasterio. Al llarg del programa es va insistir en el suposat caràcter patriòtic de la cèlebre havanera. Però en realitat considerar ‘El meu avi’ una cançó catalanista està totalment fora de lloc. I més fer-ne un
Si no m’erro, l’extrapolació a tot Catalunya dels resultats de les consultes sobiranistes suggereix un volum d’1.200.000 vots afirmatius. A les passades eleccions, ERC acaba d’obtenir-ne 219.173, Solidaritat 102.921 i Reagrupament, 39.834; en total, doncs, 361.928. Ens en falta, doncs, la immensa majoria. Acceptem que alguns es poden haver abstingut, uns quants poden haver votat
CiU i el PSC han signat un acord segons el qual els socialistes facilitaran la investidura d’Artur Mas com president de la Generalitat, a canvi de l’acceptació d’una llista de 18 condicions, agrupades en 5 epígrafs. En general, les condicions són força plausibles, però n’hi ha dues que, havent-se pactat justament amb el PSC, poden
Uns resultats electorals es poden avaluar de diverses maneres. Sembla que la fonamental és la que atén només a quin n’és el partit guanyador, quina necessitat tindrà de pactes postelectorals i quines són les diverses possibilitats de pacte. Però hi ha una altra avaluació no pas menys important, que és aquella que valora els resultats