Al senyor Illa pocs títols li poden caure tan bé com aquest. D’acord en que ell no ho va precisament buscar. Ell anava on li deien, qui sap si per treure-se’l de sobre i amb l’esperança d’unes llargues semi-vacances (el ministerio al que anava no tenia pràcticament competències) ben pagades i l’horitzó d’una jubilació daurada,
Les Comunes i Comuns, tan pures i purs elles i ells, que només pensar en segons quins partits catalans els surt garropassa perquè diuen que són “la dreta” i que amb ells res de res mai dels mais, doncs ahir van salvar amb l’abstenció de VOX el decret sobre com gestionar els fons europeus per
En la seva dèria de perseguir qualsevol cosa que tingui a veure amb la independència del nostre país, de prohibir, de fer retirar, de castigar el nostre país, de castigar el nostre desig de independència, la Junta Electoral de Barcelona, en un escrit prohibint (la seva especialitat) concentracions en favor dels presos polítics i exiliats,
Com que ja som pràcticament en campanya electoral (i la salut?… digui???), tots els mitjans de comunicació van plens de noms, llistes, entrevistes, a tots els representants i caps de llista de tots els partits que hi participaran. Bé de tots menys un: Primàries Catalunya. Literalment no existeix, enlloc. D’una banda hi ha la malèfica