Al senyor Illa pocs títols li poden caure tan bé com aquest. D’acord en que ell no ho va precisament buscar. Ell anava on li deien, qui sap si per treure-se’l de sobre i amb l’esperança d’unes llargues semi-vacances (el ministerio al que anava no tenia pràcticament competències) ben pagades i l’horitzó d’una jubilació daurada, força més que la que s’havia anat treballant des de les sales de màquines del partit i entitats vàries per on havia passat.
Però llavors va aparèixer el virus i el senyor Illa es va convertir ràpidament en Mr. Pandèmia: concentració de poder en la seva persona, roda de premsa diària durant moltes setmanes, caos organitzatiu, decisions estrambòtiques i sobre tot tardanes, sistema sanitari col·lapsat, centenars de milers de contagiats, milers de morts (de fet avui encara no sabem quants!); i mira que ho tenia fàcil, al menys al llarg de les primeres setmanes només calia que hagués anat copiant al peu de la lletra i a temps els plantejaments del President Torra enlloc de menysprear-lo i fer el que aquest deia amb dues setmanes de retard i sense mai reconèixer d’on havia sortit la idea.
Finalment, i en el pic de la 3a onada de la pandèmia, plega i l’envien cap aquí per intentar assaltar la Presidència de la Generalitat; al panorama desolador de la nostra política només hi faltava la seva trista i descoratjadora figura!.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!