Vatua l'olla!

Un altre dels molts punts de vista

1-O: on som i cap a on anem

1

Dimecres vam rebre un cop dur, potser fins i tot desconcertant, de la justícia espanyola. Càrrecs polítics detinguts, membres de la Sindicatura Electoral amb multes estratoesfèriques i un seguit de mesures que només podrem afrontar si declarem la independència i deixem de dependre de la justícia espanyola. Ara ja és una qüestió de supervivència. I aconseguir la independència passa per fer un referèndum que el legitimi. Arribar-hi no serà fàcil i implicarà unitat d’acció a tres nivells.

En primer lloc, acció política. El Govern és l’encarregat d’organitzar el referèndum i per tant el responsable d’assegurar-se que tota la logística està preparada. En l’entrevista del 13-S a TV3, Puigdemont deia “ho hem previst tot” amb una tranquil·litat sorprenent. Després que al 20-S la Guàrdia Civil entrés a la impremta de Bigues i Riells i s’emportés 10 milions de paperetes Junqueras deia que s’havien “alterat els condicions del joc”. Però el dia següent el govern feia oficials els punts de votació i deia que el referèndum tirava endavant, com no podia ser d’altra manera. Queda una setmana per veure si en efecte als col·legis hi ha urnes, paperetes i tot el necessari per dur a terme la votació.

En segon lloc, cal acció popular. Resistència als carrers, com va passar al 20-S. La gentada que hi havia al Departament d’Economia va fer que els primers guàrdies civils (de paisà) no poguessin sortir fins a les 3 de la matinada i els últims fins a les 7 (gràcies a que l’ANC i Òmnium van desconvocar la mobilització a les 12 i el Mossos, amb menys resistència, van fer un cordó per deixar-los sortir). La gent mobilitzada té molt de poder. I aquesta és una lliçó que cal aplicar als pròxims dies. L’1-O tothom ha d’estar davant del seu col·legi electoral per evitar que vingui la Guàrdia Civil i s’endugui les urnes. Cal fer murs humans per impedir-los el pas. Si no, no dubteu que ho faran.

I en tercer lloc, cal acció policial (o no-acció). Tenir els Mossos al servei del Departament d’Interior. Si els guàrdies civils van sortir del Departament d’Economia va ser perquè els Mossos els van ajudar. Però això no pot tornar a passar l’1-O. Els Mossos no poden ajudar els guàrdies civils a sortir dels col·legis amb les urnes electorals. Per què aleshores el 20-S sí que ho van fer? És possible que per arribar a l’1-O amb el control del carrer. El desplaçament d’efectius de la Guàrdia Civil i el Cos de Policia Nacional no fa més que evidenciar les ganes que hi ha que siguin aquestes unitats qui prenguin el control dels carrers, competència fins ara dels Mossos d’Esquadra. Per això aquest cos ha d’anar molt en compte a no donar cap motiu que pugui justificar-ho. Això és només una hipòtesi, però la manera com els Mossos va fer el desallotjament va en aquesta línia, ja que les càrregues certament haurien pogut ser molt més contundents.

Fins aquí el que ha de fer Catalunya per arribar a l’1-O. Ara bé, què farà el govern de l’Estat perquè no hi arribem? Ja ho va dir Rajoy en la comparaixença del 20-S: seguir amb el setge fins que la Generalitat hi renunciï. I aquests ja han dit que no hi renunciaran. I a més, fan accions que van en aquesta línia. Primer, la difusió dels punts de votació oficials. Segon, la paga dels sous dels funcionaris, quan Montoro havia dit que els comptes de la Generalitat estaven intervinguts i que serien ells qui pagarien als funcionaris. Per tant, l’escalada de repressió no farà més que augmentar. Estiguem preparats, ben preparats.

PD: aquests dies s’han vist alguns senyals força interessants. Per exemple, quan la policia nacional va intentar escorcollar la seu de la CUP, membres d’altres partits, alguns tan allunyats ideològicament com Xavier Trias (PdeCAT), s’hi van acostar per donar-los suport. Una acció semblant a la de Toni Castellà (Demòcrates), que va estar resistint les càrregues policials amb els manifestants a les portes del Departament d’Economia fins a altes hores de la matinada. Una unitat d’acció entre totes les forces implicades pel referèndum que també es va notar en les declaracions de Junqueras a TV3 o de Cuixart davant del TSJC, quan van fer servir la frase “sols el poble salva el poble”, una expressió molt més present en els entorns de l’esquerra independentista que no pas en els seus. De fet, les consignes que s’han cantat en les concentracions d’aquests dies tenen una retòrica molt més propera a aquest sector (“fora les forces d’ocupació!”, “visca visca visca, visca Terra Lliure!” o “els carrers seran sempre nostres!”) que no pas a les diades de l’11-S, en què el més habitual és sentir gairebé de manera exclusiva el clàssic “i-inde-independència”. Que es creïn aquestes sinergies és una bona notícia perquè fa prendre consciència al poble de Catalunya que en aquest moments hem d’estar junts per lluitar davant d’un enemic molt més poderós.

Publicat dins de General | Deixa un comentari