La revolta ha encès els carrers de Barcelona. I de cop el meu cor fa un salt. Un passat i una tombarella. Un t’estimo en silenci. Quan de sobte un crit em ve el cap i penso en una platja massa decantada cap a tu. Un somni inesperat on tot tenia el seu sentit, i
Vaig topar amb tu. Una nit on ni tu ni jo havíem d’haver sortit per una Barcelona perduda. Un em mira i l’altre em diu t’estimo. No puc entendre els misteris de la vida. Erets tu un Joan que em vol, un Joan que em va abandonar en una plaça freda, de matinada . La
Ja sé on vius Provença amb Rambla Catalunya. Avui t’he visitat. Bategaves. I Bategaves. Avui Laura t’he pogut veure. Estaves quieta, immòbil mirant aquell amor que ja no hi és. Entre una primavera plena de tendresa amb un toc d’amarg. La revolta continua però tu ja no la vols escoltar. No la sents. I jo
Et vaig trobar a faltar quan menys devia fer-ho. Un carrer sense sortida. Un núvol que no cau. Una primavera que em fa veure la força de tot. Compto els dies amb esma i amb fum. Et vull. Una abraçada descomptada sense pors ni esforços. Un conte de deu. La colometa m’espia mentre jo dicto