Horitzons

Símil sobre la voluntat política: la VP potser com quan intentes quedar amb aquell amic al que fa temps que no veus. Si entremig hi ha el bon motiu d’una amistat separada per la distància, els horaris coincideixen i es troba un forat amb rapidesa. Sinó, tot queda en un mer whatsapp de cara a la galeria.

Se m’ha acudit avui al metro mentre intentava trobar un forat per quedar amb un parell d’amics de les meves èpoques futboleres. Per què VP? Perquè la voluntat política és un concepte de pes que malauradament he trobat a faltar aquests darrers dies. Crec entendre que serveix (la VP) per a no tenir por d’escoltar a la gent, tan si diuen que sí com que no i acte seguit actuar en conseqüència.

PD: hem quedat dijous.

Faig aquest apartat perquè amb els emocionants temps que ens venen a sobre em vé de gust tenir un espai on escriure i compartir el que em plagui sobre política. Ho faré quan pugui i sobretot quan les noves del món motivin les meves paraules. Sempre des de la perspectiva d’una persona jove, amb l’optimimisme que això comporta i també, perquè no amb la falta de recorregut històric que ens porta als de la meva generació a ser més “agosarats amb certes utopies”.

Amb el nom pretenc dir que política sí. Sempre i per tot arreu. Ens envolta. Però parlar-ne no ho és tot ni arregla el món abans d’escalfar el cap a gent com jo a qui també ens agraden altres coses i no ens veiem prou savis (ni ganes) per establir com hauria de funcionar el sistema més enllà de retornar als valors bàsics que regeixen la biodiversitat natural d’aquest planeta.