La jornada de demà reflecteix el moment i els termes en que es planteja el conficte entre els col·lectius que sostenen el dret d’autodeterminació del poble català, amb l’ajut del Govern de la Generalitat, i l’ordre estatal i els sectors socials i polítics que li donen suport: es tracta d’una enquesta, no pas una consulta, que inclou l’opció de
Ahir, les comunitats jueves catalanes i les associacions d’amistat amb Israel de Catalunya van fer públic aqueix comunicat sobre la banalització de l’holocaust perpetrat pels nazis i els seus còmplices, inclòs el règim franquista, contra els jueus d’Europa atès que cada cop és més habitual la utliització dels termes “nazi” i “nazisme” per part dels
Manuel Ballbé, catedràtic de Dret Administratiu a la UAB, va fer unes declaracions diumenge, 2 de noviembre, a El País, afirmant entre altres coses que la consulta del 9-N “és una aberración jurídica”. Les seves argumentacions sí que són una veritable aberració política que no vull deixar de replicar ja que m’ha dolgut veure-les en boca de
Avui mateix, Hèctor López Bofill ha publicat aqueix article al Punt/Avui que reprodueixo tot seguit atès que comparteixo el seu contingut: “Un dels factors que provoquen més malfiança en relació amb la voluntat independentista del govern actual és la desídia amb la qual ha estat promoguda la creació de les anomenades estructures d’estat. En el
Aqueixa tarda després de la visita setmanal a l’Arxiu Tarradellas a Poblet, tornant cap a casa m’he aturat a Montblanc per saludar als meus amics Pep Andreu, l’alcalde, i Eusebi Campdepadrós, de l’executiva regional del Camp de Tarragona, avui que tots dos figuren com a oradors a l’acte d’ERC que duu per lema: El 9N,
El progressisme abstracte i refractari a la catalanitat ha estat -i és encara- la ideologia hegemònica a la Catalunya tardofranquista i autonòmica, (com vaig intentar explicar en l’article “Les arrels totalitàries del progressisme català contemporani“). Els partits polítics que n’han estat representatius (PSUC i PSC, fonamentalment) han actuat com a garants de l’ordre estatal espanyol
El 2 de novembre del 1917 és la data que figura a la carta que James Balfour, secretari d’afers exteriors del govern britànic, fa a mans de Walter Rotschild per tal que la lliuri als representants de la Federació Sionista de la Gran Bretanya i Irlanda i en la qual fa constar que hom veuria
Aqueixa consigna -” votaré per tu”- és una bona iniciativa per estimular el sentit de la continuïtat intergeneracional, que val -no només ara en vistes a la consulta del 9-N- sinó per cohesionar la majoria social potencialment pro-independentista en el procés d’alliberament nacional que va més enllà de la cita amb les urnes inicialment prevista per