La jornada de demà reflecteix el moment i els termes en que es planteja el conficte entre els col·lectius que sostenen el dret d’autodeterminació del poble català, amb l’ajut del Govern de la Generalitat, i l’ordre estatal i els sectors socials i polítics que li donen suport: es tracta d’una enquesta, no pas una consulta, que inclou l’opció de la independència. El precedent llunyà en són les consultes locals sobre la independència encetades a Arenys de Munt el 13 de setrembre del 2009 i el de caràcter immediat el Decret 129/2014 de la Generalitat de Catalunya convocant la consulta de demà, de la qual el procés participatiu n’és una versió secundària que no en desvirtua pas els objectius .
La possibilitat que demà es pugui votar és el resultat de la mobilització cívica sostinguda en pro de la independència, sobretot des de l’Onze de Setembre del 2012, dels canvis d’actitud assumits pels partits parlamemtaris favorables al denominat “dret de decidir” des d’aleshores i, pel costat espanyol, de l’hostilitat mesurada que ha observat el govern encapçalat per Mariano Rajoy, que ha acabat tolerant una expressió democràtica sense efectes polítics immediats. En aqueix punt on som ara, el poder espanyol presenta símptomes de debilitat i el conglomerat català govern- partits- entitats) no és prou fort per forçar una ruptura. El fet que avui es coneguin les converses paral·leles entre Joan Rigol (president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir) i els delegats del PP (Pedro Arriola) i del PSOE (José Enrique Serrano) entra dins de la pràctica habitual entre adversaris que no desvirtua la realitat del conflicte.
El fet cert és que malgrat les reiterades decisions del Tribunal Constitucional prohibint les convocatòries del 9-N, demà hom votarà per primer cop simultàniament arreu del país -i amb un valor simbòlic extensible a tota la nació catalana- sobre la independència de Catalunya. No serà un referèndum d’independència però tampoc una xocolatada sense importància, serà una fita determinant -si óbté el suport social suficient- per poder donar nous passos veritablement eficaços en un futur immediat si l’articulació govern-partits-entitats es manté i aconsegueix pactar una estratègia cap a la independència viable i creïble a mig termini.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!