El Poble Català

Publicació de debat del sobiranisme d'esquerres

El discurs del MHP

0

Ahir vaig sentir el discurs del president Artur  Mas procurant deixar de banda qualsevol prevenció prèvia. Amb Artur Mas, políticament, sempre em passa una mica el mateix: la música, l’embolcall de les promeses o propostes,  sempre sembla desitjable. Però com que per empassar-te el contingut del paquet  l’has de obrir, la vista del producte em comença a generar  dubtes. Avui em centraré en el tema de la llista única.

He de dir que, en principi, no sembla una mala proposta. Confegir una llista de país amb vocació de construir amb els vots de la ciutadania una majoria absoluta al Parlament català que al llarg de 18 mesos  faci via cap a la independència, dit així, està molt bé.

Ara, els dubtes comencen un cop hom s’atansa a la lletra. En primer lloc, la reiteració de referir-se a un projecte personal, i fet  amb un martelleig tan insistent  que no sé si cauria bé als membres del partit gràcies al qual és president de la Generalitat. Podem entendre que en circumstàncies com les actuals les sigles, CDC, són més un destorb que unes crosses. Ara, avui per avui, no deixa de ser la força gràcies a la qual governa.

Per altra banda, tan personal era la proposta que no sabria  dir fins a on era personal, i a partir de quin moment esdevenia personalista. El president va llançar una proposta personal, sense debatre amb el seu partit, i pel que sembla, tampoc amb la resta de partits que han donat suport al procés fins el dia d’avui. En aquestes circumstàncies, apel·lar a la unitat només es pot entendre des de dos escenaris: o una frase buida o confondre unitat amb adhesió incondicional. I espero que  l’esquerra sobiranista d’aquest país  no hagi  arribat a tal punt d’acriticisme que no observi la jugada.

Amb tot, i sense entrar en el detall de les propostes, avui en llançaré una. Acceptem la llista unitària, i exigim que sigui  encapçalada, en els dos primers llocs,  per les persones que han encarnat,  en tant que presidentes de les seves entitats,  les darreres mobilitzacions, incloent-hi el procés participatiu. A partir del tercer lloc la persona escollida pel partit de  la llista més votada a Catalunya a les darreres eleccions europees, l’últim moment en que el nostre poble ha pogut votar. I a partir d’aquí, anar combinant membres dels partits que donin suport a la llista i membres sense adscripció partidària, és a dir, l’anomenada societat civil.

Però que quedi clar, que això també és una proposta personal.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El Poble Català, novament

2

 

Fa 110 anys va començar a publicar-se un diari  amb el nom que  he escollit per capçalera. De fet, cercar aquesta nom per al bloc no deixa de ser  un homenatge a tots aquells homes i dones que han fet possible un nacionalisme progressista, de esquerres, que dóna valor a les persones comunes que mai no seran  portada de diaris, ni demanaran adhesions incondicionals. Però sense les  quals, la construcció de la Catalunya sobirana seria inconcebible.

La intenció amb l’obertura d’aquest bloc és obrir un espai de debat i divulgació del pensament que va representar, en el seu moment, El Poble Català, actualitzat, com no podia ser altrament.

Esteu tots convidats a participar-hi, amb els vostres escrits o amb les recomanacions de llibres, actes, jornades de reflexió… tot posat al servei no només del debat rabiosament actual, sinó, també i de manera paral·lela, en una discussió  més asserenada sobre la nostra nació i la seva gent.

 

Últimes entrades

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari