El discurs del MHP
Ahir vaig sentir el discurs del president Artur Mas procurant deixar de banda qualsevol prevenció prèvia. Amb Artur Mas, políticament, sempre em passa una mica el mateix: la música, l’embolcall de les promeses o propostes, sempre sembla desitjable. Però com que per empassar-te el contingut del paquet l’has de obrir, la vista del producte em comença a generar dubtes. Avui em centraré en el tema de la llista única.
He de dir que, en principi, no sembla una mala proposta. Confegir una llista de país amb vocació de construir amb els vots de la ciutadania una majoria absoluta al Parlament català que al llarg de 18 mesos faci via cap a la independència, dit així, està molt bé.
Ara, els dubtes comencen un cop hom s’atansa a la lletra. En primer lloc, la reiteració de referir-se a un projecte personal, i fet amb un martelleig tan insistent que no sé si cauria bé als membres del partit gràcies al qual és president de la Generalitat. Podem entendre que en circumstàncies com les actuals les sigles, CDC, són més un destorb que unes crosses. Ara, avui per avui, no deixa de ser la força gràcies a la qual governa.
Per altra banda, tan personal era la proposta que no sabria dir fins a on era personal, i a partir de quin moment esdevenia personalista. El president va llançar una proposta personal, sense debatre amb el seu partit, i pel que sembla, tampoc amb la resta de partits que han donat suport al procés fins el dia d’avui. En aquestes circumstàncies, apel·lar a la unitat només es pot entendre des de dos escenaris: o una frase buida o confondre unitat amb adhesió incondicional. I espero que l’esquerra sobiranista d’aquest país no hagi arribat a tal punt d’acriticisme que no observi la jugada.
Amb tot, i sense entrar en el detall de les propostes, avui en llançaré una. Acceptem la llista unitària, i exigim que sigui encapçalada, en els dos primers llocs, per les persones que han encarnat, en tant que presidentes de les seves entitats, les darreres mobilitzacions, incloent-hi el procés participatiu. A partir del tercer lloc la persona escollida pel partit de la llista més votada a Catalunya a les darreres eleccions europees, l’últim moment en que el nostre poble ha pogut votar. I a partir d’aquí, anar combinant membres dels partits que donin suport a la llista i membres sense adscripció partidària, és a dir, l’anomenada societat civil.
Però que quedi clar, que això també és una proposta personal.