L’editorial de l’amic Vicent Partal d’avui de VilaWeb diu el que pens. Tots junts vencerem Xarxes socials Envia l’article Imprimeix l’article Converteix a PDF Era molt menut quan la vaig sentir per primera volta. La cantàvem, aquesta cançó, com una oposició innocent, absolutament innocent, al règim. Agafats de les mans, com ensenyava l’enyorat Xesco
Magnífica crítica de Francesc Folguet al Quadern d’El País de fa dues setmanes. Moltes de gràcies, discernidor generós!
No ha res d’espectacular en una criada que umpl una copa de llet. La lletera és el títol d’un quadre de Vermeer conegut arreu del món. Per què? La comunió del pintor i la matèria: la llum freda que cau de la finestra, l’atenció dirigida a un paner de vímet o a una mica de
Escrivim per crear un món on es pugui viure, una atmosfera on es pugui respirar. Escrivim, també, per intensificar la vida, fer-la més suportable i infinita, per gaudir dues vegades la vida. La primera cosa que record que em contà la tia Maria Salví era que des de nina petita havia desitjat visitar els llocs
Amb els ullals plens de molses acaronades amb una certa frenesia de nervis vius, després la serenitat dels ritmes a les branques, a l’atmosfera on els ocells es barallen o resen amb harmònics tan rics que em fan l’efecte d’una droga adormidora, calmant, balsàmica. Així torn de les expedicions camineres pels encontorns. La casa, després,
Escrivim per crear un món on es pugui viure, una atmosfera on es pugui respirar. Escrivim, també, per intensificar la vida, fer-la més suportable i més infinita, per gaudir dues vegades la vida.
En Pierre Péju em va dir amb paraules alades: Écrire, c’est vouloir distinguer à travers des mots ce qu’en réalité on ne peut voir. Si a la nit decidesc pujar l’endemà al bosc de can Morató puc estar segura que farà mal temps. És com un joc i sempre hi perd. Com de costum. Em
Per presentar un llibre de conferències sobre la mort. La meva era sobre Mort de dama, la mort d’Europa.Quin guster anar al centre de ca nostra!
Vet aquí un article de l’Ara[11-I-14], escrit per la ploma esmolada i alada de l’amic i poeta Narcís Comadira. Article que sign amb totes les seves lletres. Bon any, mestre! COMENÇA L’ANY Hem enterrat, finalment, l’Any Espriu, que, tot s’ha de dir, ha estat d’una absoluta inanitat. Ens hem gastat més d’un milió d’euros, a
J’ai vu le mur tapisse? de mousse de haut en bas comme une promesse. Je m’en suis approche? avec circonspection. La?, agrippe?s a? la fac?ade, il y avait des cirres et des cils, des vrilles et des silices que personne ne pouvait voir. Pourquoi ai-je touche? ces algues de l’humidite?, ces champignons de la moiteur,
L’HOME QUE PARLAVA AMB ELS LLIBRES. Quan l’amic escriptor Josep Maria Fonalleras em va enviar un whatsapp amb la notícia de la mort d’en Castellet vaig tenir una girada de ventre i una gran tristesa. La primavera de 2013 l’havia vist a Barcelona i li havia dit de bon de veres que no tornava vell.
VISITA A UNA AMIGA MALALTA.EL GUST D’ESTAR BÉ I FER ESTAR BÉ A ALGÚ QUE NO HI ESTÀ.EL GUST DE LA CONVERSA ANTIGA. ELS GUST D’UN BERENAR FESTIU.EL GUST DE LA POSTA DE SOL PLEGATS.EL GUST DEL’AMISTAT EN MOMENTS DIFÍCILS.ESCRIURE L’AMISTAT.
Estimava el gust de l’erudició i del fragment, el fetitxisme llibresc i l’amor de l’excentricitat. Res pus. T’ho dic, Ventura, no puc deixar passar ni aquest temps convencional i tòpic d’un dia sense escriure’t, sense donar constància de tu en frases que t’enrevolten, t’encerclen, et cerquen, t’obliden, sense fixar l’empremta digital sobre els records
Totes les quarterades de Telloc han estat solcades per dos tractors i una sembradora.Tres maquinotes monumentals han deixat llaurades les vuit quarterades de terra entre ametlers i garrovers. Aquest matí el camps eren una festa de terra de call vermell remoguda: la sang de la terra en viu.M’he passat molta d’estona mirant el camp, després
L’últim director literari Bernat Puigtobella. Barcelona. / 12.01.2014 Josep M. Castellet va deixar instruccions molt clares de com havia de ser el seu funeral: breu, laic i discret. Pocs dies abans de morir, de l’hospital estant, va reunir els seus nebots i després de dir-los amb una gran serenitat que estava preparat per deixar aquest