parla’m
Parla’m dels entristits. Parla’m de les associacions d’idees que fas, de les emocions que et travessen, de les pistes per on t’orientes dins un oceà de possibles. Parla’m d’aquest vol destinació tendresa.
Parla’m dels entristits. Parla’m de les associacions d’idees que fas, de les emocions que et travessen, de les pistes per on t’orientes dins un oceà de possibles. Parla’m d’aquest vol destinació tendresa.
Un missatge d’essaemaessa d’en Fono em comunica la mort d’en Josep Maria Castellet. Em fer com la desaparició d’un món, d’un continent de cultura, d’una biblioteca, d’un univers: veig les seves paraules, la seva rialla sarcàstica, el seu humor tendre, els seus escrits plens de dubtes i complexitats, les seves tries, els seus humors, la
Som molt amant de les correspondències dels escriptors que estim. Aquest any passat vaig començar el camí dels cinc volums que formen la Correspondance (Bibliothèque de la Pléiade, NRF) de Gustave Flaubert que són una festa, una delícia i una font de literatura de vegades superior a les seves obres narratives. Ara estic amb les
Voici des fruits, des fleurs et des branches. / Et puis voici mon coeur qui ne bat que pour vous. / Ne les déchirez pas avec vos deux mains blanches. / Et qu’à vos yeux si beaux l’humble present soit doux. Tomeu Verger, ets un heroi que està a punt de morir des de
Que el sol et porti energia nova cada dia Que la lluna dolçament et restauri per la nit Que la pluja s’emporti les teves preocupacions Que la brisa bufi nova força dins teu Que puguis caminar suaument pel món i conèixer la seva bellesa tots els dies de la teva vida Benedicció Apatxe
No m’ho ha ensenyat cap gurú, ni cap monjo zen (m’agradaria dialogar amb un monjo zen que faci haikús) però avui he fet poca cosa: he mirat un bocí de mar des de cal padrí Biel a son Verí i he agafat un parell de flors seques de posidònies; he tocat els cruis d’una volta
No hi ha res d’espectacular en una criada que umpl una copa de llet. La lletera és el títol d’un quadre de Vermeer conegut arreu del món. Per què? La comunió del pintor i la matèria: la llum freda que cau de la finestra, l’atenció dirigida a un paner de vímet o a una mica