Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Tres seus pel PE? Políticament absurd, car i contaminant.

0

El Comitè d’Afers Constitucionals del Parlament Europeu va votar ahir, per gran majoria (22 a favor, 4 en contra), a favor de l’informe elaborat pel meu col·lega de grup, Gerald Häfner (conjuntament amb Ashley Fox), en el qual es defensa que siguin els membres del Parlament Europeu els qui puguem decidir sobre el nombre de seus que ha de tenir l’Eurocambra.

Ho hem reiterat desenes de vegades, i en formats ben diferents: la gran majoria del PE estem a favor de reduir les actuals tres seus del Parlament Europeu a una de sola, la qual cosa suposa una prioritat, tan en termes econòmics, com ecològics, com polítics. Actualment les tres seus són Brussel·les, Estrasburg (plenari) i Luxemburg (administració). Per raons òbvies, la seu única hauria de ser Brussel·les.

En tractar-se d’una modificació dels Tractats, però, aquesta decisió correspon, fins ara, als Governs dels Estats, que han d’acceptar-ne els canvis per unanimitat.

França (que acull una de les seus, a Estrasburg) s’hi ha oposat de manera reiterada. No obstant, parlant amb col·legues francesos de tots els colors polítics, em reconeixen a bastament que la seva postura és indefensable, i que tenen perfectament assumit que cal revisar-la en el sentit de reduir seus.

L’informe adoptat ahir pel Comitè d’Afers Constitucionals, i que ara haurà de ser ratificat pel plenari (cosa més que probable, i que en principi hauria de succeir el novembre), reclama que la decisió sobre on s’ha d’ubicar la seu del Parlament Europeu recaigui en l’Eurocambra.

Són els representants electes, directament escollits per la ciutadania, els qui han de poder decidir, i aquest decisió, clarament, seria en favor d’acabar amb el malbaratament de recursos que actualment suposa tenir tres seus itinerants.

És per això que el Comitè d’Afers Constitucional va demanar ahir, entre d’altres coses, que s’inicïi un procés convencional que desemboqui en una modificació dels Tractats per tal que sigui el PE qui tingui la potestat de decidir sobre el nombre de seus, i sobre on s’ubiquen.

La triple seu ha esdevingut un símbol de gestió absurda, ineficient  contaminant de recursos públics, en un moment en què, precisament, s’està reclamant als estats a reduir despesa per totes bandes. Una situació incomprensible i inacceptable es miri com es miri, i que, a més, atorga una pèssima imatge a la UE en general, i, de manera immerescuda, al Parlament Europeu en particular.

De manera reiterada, el nostre grup, Verds/ALE, hem insistit en aquest fet, tal i com posa de manifest l’estudi que vàrem impulsar fa uns mesos i segons el qual demostrem que aquest sistema de triple seu (itinerant) comporta que emetem 20.000 tones de CO2 anuals més de les que emetríem si només tinguéssim una seu: http://www.greens-efa.eu/fileadmin/dam/Documents/Studies/EP%20two-seat%20operation%20-%20Environmental%20costs%20Transport%20and%20Energy.pdf

Algunes dades:
-Les seus de les institucions europees les determina l’Article 341 del Tractat de la UE i el Protocol #6 (de 1992): la seu oficial del Parlament Europeu és Estrasburg, on s’hi ha de reunir un total de 12 sessions plenàries cada any. Les reunions de grup, comitès i plenaris addicionals tenen lloc a Brussel.les. El secretariat es troba localitzat a Luxembourg.
-El Tractat de Lisboa permet que el PE proposi modificacions del Tractat.
-Enlloc del món la distància entre dues cambres d’una mateixa legislatura és tan gran com a la UE: 345 km separen el Consell del PE (p.e: a França són 2,2 i a Alemanya 1,5 km).
-El Comitè de Pressuspostos del PE calcula que el cost de tenir les seus separades és d’uns 156-204 milions d’€ cada any.
-Els caps d’Estat i de Govern dels Estats Membres han acordat celebrar les cimeres a Brussel.les, però no permeten que el PE faci el mateix.
-Durant les sessions plenàries a Estrasburg, El PE no només queda aïllat respecte el Consell i la Comissió, sinó també de les organitzacions de la societat civil,dels representants dels Estats membres, i dels professionals de la premsa basats a. Brussel.les.
-El 78% dels desplaçaments de totes les missions de l’estaf del PE tenen lloc entre les tres seus de feina.
-Els edificis a Estrasburg només s’usen durant 42 díes cada any. És a dir: estan buits durant el 89% del temps.

El PE amplia la necessitat de fer estudis d’impacte ambiental, entre d’altres, al fracking

0

Avui, el Parlament Europeu hem votat la revisió de la legislació europea sobre l’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA). Els Verds europeus acollim amb satisfacció l’adopció del text, que actualitza la directiva formulada fa 20 anys i compensa les deficiències de la seva aplicació pels Estats membres.

La Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) s’aplica als projectes públics i privats. En aquesta s’estableixen certs criteris, incloent-hi la informació que s’ha de presentar a les autoritats nacionals perquè un projecte sigui avaluat per a la seva aprovació. La legislació inclou una àmplia gamma de projectes, des de ponts i carreteres fins a explotacions porcines intensives.

Un dels aspectes que s’ha votat és la regulació dels projectes de fracturació hidràulica o fracking -la tècnica que s’utilitza per explorar i extreure aquests hidrocarburs no convencionals-, que a partir d’ara, tant en la fase d’exploració com en la d’explotació, hauran d’estar subjectes a estudis d’impacte ambiental.

Fins ara, la legislació tan sols cobria els projectes de gas natural que extreien almenys 500.000 metres cúbics al dia. Molts dels projectes de gas d’esquist rendeixen menys, a causa del procés de fracturació de roca, i per tant no estaven subjectes a un requisit d’avaluació d’impacte.

A partir d’ara, amb la revisió de la legislació, es podran tenir en compte els impactes negatius sobre el medi ambient, la salut i el clima associats a aquests tipus de projectes, que han estat ben documentats des de l’auge de la perforació del gas d’esquist iniciat fa una dècada als Estats Units.

El desenvolupament de projectes de gas d’esquist tenen el risc de fer malbé els subministraments d’aigua dolça i contaminar l´aigua potable, tant amb els productes químics i la sorra de sílice injectats a la terra com amb els elements radioactius naturals que pugen a la superfície durant el procés. Aquests projectes, tenen el risc d’impactar molt negativament sobre el medi ambient, el nostre paisatge i la nostra agricultura, poden provocar terratrèmols, i tenen efectes greus sobre la salut humana. La revisió de la Directiva d’AIA, permetrà a Europa no repetir els mateixos errors dramàtics que als EUA.

La votació d’avui s’havia de dur a terme al setembre passat però es va posposar un mes. Mentrestant, alguns membres del Parlament Europeu “pro- gas d’esquist” han aconseguit introduir algunes esmenes que fomenten el desenvolupament d’aquest combustible fòssil perillós a tota costa, malgrat totes les advertències científiques sobre els riscos que té associats.

La UE no pot ignorar els nombrosos riscos associats al desenvolupament d’aquest combustible fòssil i no s’hauria de sotmetre a l’enorme pressió dels lobbys de la indústria bruta – la prioritat dels quals és obtenir grans guanys econòmics i no pas protegir salut i el benestar dels ciutadans de la UE.

Per tot això, la proposta votada avui, inclou mesures destinades a prevenir els conflictes d’interessos entre els desenvolupadors i les persones que duen a terme els estudis. Algunes de les esmenes dels eurodiputats busquen assegurar que els experts tinguin les qualificacions necessàries, l’experiència i coneixements tècnics. Aquests, han de ser capaços de treballar de manera científicament objectiva, independent del promotor o les mateixes autoritats públiques, diu el text. Els eurodiputats també proposem mesures per garantir que s’informi i es consulti a la població.

En altres paraules, gràcies al text que hem adoptat avui, podrem preveure i avaluar millor l’impacte d’activitats i projectes que afecten el nostre medi ambient abans de la seva implementació. Així doncs, evitar, reduir o compensar els efectes negatius sobre el clima, el medi ambient, la biodiversitat i la salut ja no és una opció, sinó una obligació. Ara, els estats han de garantir la independència i competència dels experts així com fomentar una major participació ciutadana i un millor accés a informació.

Esperem que l’Estat Espanyol transposi aquesta directiva de manera urgent i l’apliqui excepcionalment de manera retroactiva a projectes que han demostrat ser un fracàs mediambiental com ho és el Projecte Castor.

Font foto: ICV

Lampedusa i les vergonyes de la UE

2

Lampedusa, un cop més, posa en evidència allò que tothom veu (o hauria de veure): que ‘el rei va despullat’. Vergonya.

Ahir es van reunir els Ministres d’Interior de la UE, i avui el Parlament Europeu té previst votar una resolució en relació a la darrera (fins avui) de les tragèdies que de manera regular tenen Lampedusa com a escenari: la fugida de Síria. Vergonya.

De nou escoltem laments i condemnes, oferim mostres de condol, i fem minuts de silenci. Vergonya.

La UE, en una nova mostra d’hipocresia, plora la pèrdua de vides humanes a les seves costes ignorant motius, causes i responsabilitats. Pitjor encara, els mateixos que avui organitzen cerimònies amb espelmes en senyal de dol per la pèrdua de vides humanes (el PPE), aprovaven fa pocs dies lleis que penalitzen, no només els immigrants, sinó a qui gosi ajudar-los, fins i tot rescatant-los del mar. Vergonya.

La retòrica dels ministres i d’alguns grups polítics no aconsegueix amagar la realitat: les actuals majories governamentals fa anys que aposten per una Europa fortalesa, per dificultar les vies legals d’entrada de persones, per penalitzar, i fins i tot criminalitzar, les persones demandants d’asil, o simplement immigrants. Mentre els ulls d’alguns ministres aboquen llàgrimes de cocodril, les seves mans signen lleis i decrets que condemnen a presó, o directament a mort, milers de persones. Vergonya.

Ahir els Ministres havien de concretar mesures concretes per millorar els sistemes de rescat al mar. El PE i el Consell, en tant que colegisladors, estan en fase de revisar les normes sobre la vigilància de les fronteres marítimes. Els governs de la UE, una vegada i una altra, han deixat clar el seu dogma: no hi ha recursos. ‘Lamentem molt el que ha succeït, és una tragèdia’ diuen ‘però tenim altres prioritats’. No és una cita explícita, però és el que se’n deriva de les conclusions del Consell. Vergonya.

Per moltes llàgrimes que vessem, no podem oblidar les moltes responsabilitats que com a països de la UE tenim en el drama que viu dia sí i dia també, el Mediterrani: Lampedusa, Ceuta, Melilla… Vergonya.
    
Fa anys que reclamem des de diversos fronts socials i polítics un canvi de polítiques, un gir radical en l’estratègia europea per gestionar els moviments de persones. Cal, més que mai, un marc europeu d’immigració, asil i refugi, que consideri les persones que el demanen com a tals, i no com delinqüents, reals o en potència. Vergonya.

I no, no és culpa d’Europa. Són els governs els qui impedeixen que Europa faci el que hauria de fer. Són les capitals dels Estats les qui empastifen de sang i fang els ideals fundacionals del projecte europeu. Són les majories governamentals actuals les que estan matant, literalment, milers de persones, i amb elles el somni europeu en el que tanta gent crèiem, però que cada vegada veiem més tèrbol. Vergonya, vergonya, vergonya.

Font foto: EFE.

El Parlament Europeu demana que les inversions en projectes europeus quedin al marge del dèficit públic

1

El mateix dia que “El País” denuncia que Espanya podria perdre fins a 5.000 milions d’euros d’ajudes comunitàries per haver utilitzat només el 60% dels fons assignats a Espanya pel període 2007-2013, el Parlament Europeu hem adoptat un informe d’opinió (INI) que demana que la co-inversió dels estats i les regions en projectes europeus sigui exclosa de les xifres del dèficit i el deute públic.

L’informe Mazzoni inicia, com molts altres, denunciant que la crisi ha deteriorat la cohesió social, econòmica i territorial de la UE, provocant un augment de la desocupació, una reducció del PIB i un increment de les disparitats regionals i els dèficits pressupostaris a escala nacional, regional i local. Però és un informe que, gràcies també a les aportacions dels Verds, busca trobar la manera de permetre que la despesa pública de la UE aturi aquestes diferències, redueixi desigualtats i eviti situacions d’exclusió social i de pobresa.

Tot i ser un informe d’opinió, aquest reitera la importància de la política de cohesió com el principal instrument d’inversió de la Unió Europea amb un paper central a l’hora de lluitar contra la crisi, així com el Fons Social Europeu, el qual ha de donar suport a la inversió social i la lluita eficaç contra la pobresa. No obstant això, donada la dificultat per als governs locals i regionals per aplicar a aquests fons i la necessitat d’un co-finançament per part de l’autoritat receptora, l’Estat Espanyol no estaria utilitzant totes les eines disponibles a nivell europeu per fer front a la crisi.

El Parlament Europeu, però, reconeix l’actual inconsistència de les polítiques socials europees, ja que malauradament continua primant l’obsessió per complir els objectius de deute i el dèficit públic sobre el PIB, sense reconèixer la importància de reactivar l’economia i crear ocupació.

Així, l’informe recorda la importància d’assegurar mitjans pressupostaris suficients a nivell Europeu per a les inversions en àmbits com l’ocupació, la innovació, el desenvolupament sostenible, l’economia verda i el suport a les PIME.

Però la part més innovadora de l’informe és que demana a la Comissió i als Estats membres que explotin tots els marges de flexibilitat existents en el marc del vessant preventiva del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) per equilibrar les necessitats en matèria d’inversió pública productiva i sostenible amb els objectius de disciplina fiscal; particularment considera que això es podria fer, per exemple, excloent els nivells totals de cofinançament nacional en virtut dels Fons Estructurals i d’Inversió europeus de les restriccions imposades pel Pacte d’Estabilitat i Creixement.

És a dir que Espanya podria destinar part del seu pressupost a cofinançar projectes amb fons europeus, utilitzar els corresponents 5.000 milions d’euros, sense que això afectés als seus objectius de dèficit i deute públic compromesos ja amb la UE. Així , l’executiu de Rajoy no tindria més excuses per no aplicar la Garantia Juvenil Europea que atorgaria el dret a unes pràctiques, un treball o una formació als i les joves en atur. O podria contribuir a finançar projectes claus per a la transformació social i ecològica, com ara el corredor del mediterrani.

Així mateix, l’informe insta la Comissió Europeu a promoure una proposta legislativa que permeti que la despesa pública relacionada amb l’aplicació de programes cofinançats pels Fons Estructurals i d’Inversió europeus sigui totalment exclosa de la definició de dèficit estructural del PEC, ja que es tracta de despeses destinades a assolir els objectius d’Europa 2020 i donar suport a la competitivitat, el creixement i la creació d’ocupació, especialment ocupació juvenil.

El Parlament Europeu ha mostrat en aquest informe una cara molt més amable amb les polítiques keynesianes de promoció econòmica i de cercar camins alternatius a l’austeritat dins del marc legal vigent. Aquest fet que demostra que els ajustos estructurals i les retallades socials responen, simplement, la voluntat política de les actuals majories que governen, no a l’UE en si.

Directiva del tabac: l?ala centre-dreta del Parlament Europeu, al dictat del lobby de les tabaqueres

0

Finalment hem votat avui la proposta de revisió de la Directiva Europea del tabac. Malauradament, però, des d’una perspectiva d’interessos de la ciutadania, el resultat de la votació és dolent, molt dolent.

Sens dubte és un dia trist i vergonyós pel Parlament Europeu. Un cop més, l’ala centre-dreta, liderada pel grup Popular Europeu, ha fet de súbdit entregat als interessos de la poderosa indústria tabaquera i ha afeblit una proposta que era necessària. La seva actitud és totalment contrària als interessos de la ciutadania europea i la salut pública, i només busca beneficiar els sucosos ingressos d’un dels poders econòmics més insultantment poderosos.

Als nostres col·legues conservadors sembla importar-los ben poc que cada any morin 700.000 persones, cada any, a la UE, de manera prematura per culpa del tabac. Els interessa més mantenir els alts beneficis que aquesta indústria genera per uns pocs.

El comitè ENVI (responsable dels temes de Medi Ambient i Salut) del Parlament Europeu havia votat de manera valenta i responsable una proposta de legislació que buscava fer front a la principal causa de mort a la UE. La intensa activitat dels lobbies dels darrers dies sembla, però, que ha tingut efecte en alguns col.legues que, malauradament, han oblidat que el PE ha de servir els interessos de la ciutadania, no dels poders econòmics.

Concretament, aquesta majoria conservadora ha votat a favor de reduir la imatge combinada i advertències sanitàries del 75% de la mida del paquet (proposta original de la Comissió) fins al 65%.

A més, de manera clarament cínica, el centre-dreta també ha debilitat les disposicions bàsiques per la prevenció de l’addicció al tabac dels i les joves. Per exemple, han impedit que poguéssim prohibir els sabors mentolats, malgrat que està comprovat que el sabor mentol està dissenyat per fer cigarretes més fàcil de fumar i més atractius per joves.

Tampoc hem aconseguit prohibir els cigarrets prims, els quals es comercialitzen de manera enganyosa dient que són millors per a la salut.

Malgrat tot, també hi ha hagut algun resultat positiu, com el fet de limitar les possibilitats de la indústria per afegir nous additius als cigarrets.

La conclusió final, però, és ben trista, tant en termes de salut com democràtica, ja que, un cop més, el Parlament ha claudicat davant dels més poderosos per culpa d’una majoria del tot sorda i cega davant de les necessitats i els interessos de la ciutadania. En qualsevol cas, donat que les votacions han estat majoritàriament nominals (electròniques) convido a tothom a averiguar la postura de cada membre del PE per saber el sentit del seu vot, i fins a quin punt uns defensen uns interessos i d’altres, altres.

 

Font foto: GUE

Prioritats de la setmana del 7 al 10 d?octubre a Estrasburg

0

Regulació del tabac, lobbies i salut pública

Debat i vot, dimarts.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252328

La proposta legislativa és una revisió de la norma actual, vigent des de 2001 i busca principalment limitar el consum de tabac entre les persones joves: ja que al voltant d’un 70% de la gent que fuma s’inicia abans dels 18 anys, mentre que el 94% ho fa abans del 25.

Tot i l?intens lobby per part de la indústria i els casos de corrupció, la proposta suggereix prohibir l’ús d’aromes, com la maduixa o el mentolat, en els cigarrets, així com incloure missatges d’advertència sanitària en totes les cares dels paquets, prohibir els cigarrets ?slim? (prims) i regular la venda de cigarrets electrònics.

En tant que Verds/ALE hem liderat sense complexes (i sense embuts) la proposta d?enfortir les normatives, prohibir determinats additius enganyosos, mantenint que els advertiments combinats (missatge i fotografia) ocupin, almenys, el 75% del paquet (de fet volìem que fos el 80%, mentre que altres grups defensen que sigui el 50%), donant suport a que les cigarretes electròniques estiguessin sotmeses a criteris de venda ?medicinal? (és a dir, que no poguessin ser de venda lliure, donada les moltes incerteses que hi ha encara en relació al seu ús), etc?

Acord de pesca amb Mauritània

Vot dimarts

L’acord d’associació en el sector pesquer entre la UE i Mauritània, incorpora els aspectes verds i socials clau que havia proposat el Parlament Europeu. Els Verds votarem a favor, tot i la pressió del govern Espanyol.

L’eurodiputat responsable d’aquest tema és el president de la comissió de Pesca, l’espanyol Gabriel Mato (PP), ha qualificat el protocol de “econòmicament inviable”.

Vola segur, limita el temps

Debat dimarts, vot dimecres

L’Eurocambra votarà una proposta legislativa sobre el temps de treball i de descans dels pilots d’avions a la UE. La comissió de Transports ha rebutjat, per 21 vots a 13, el text proposat per l’executiu europeu. Els Verds també ens oposem ja que la proposta podria derivar a l?augment de les hores de vol i condicions de treball pitjors pels pilots, amb els riscos de seguretat que això comportaria.

Fracking? Primer, impacte ambiental

Debat dimarts, vot dimecres

Gràcies al treball dels Verds, la revisió de la normativa sobre l’avaluació de l’impacte mediambiental de determinats projectes públics i privats proposa que els plans d’extracció de gas d’esquist (via la tècnica de fracking) se sotmetin a un estudi obligatori en el qual s’analitzin els possibles efectes sobre el medi ambient.

Per un reconeixement de les qualificacions en el sector sanitari

Debat i vot, dimecres

(veure adjunt)

La directiva introdueix una targeta electrònica per agilitzar el reconeixement de les qualificacions professionals entre els països de la UE en l’àmbit de la sanitat. Ara, els professionals sanitaris, com metges, infermers o farmacèutics, als quals se’ls prohibeixi practicar la professió al seu país d’origen com a resultat d’una mesura disciplinària o d’una condemna penal, tampoc podran exercir en un altre Estat membre. Aquest és un aspecte clau sobre tot per a la mobilitat dels i les joves en atur al sud d?Europa.

Que hi ha a la teva hamburguesa? Inspeccions càrnies.

Vot dimecres.

La Comissió vol estendre l’ús exclusiu d’inspeccions visuals post-mortem sobre la carn, una forma de reduir les inspeccions i els costos per la indústria càrnica, fet que incrementaria els riscos d?introduir carn amb tumors en el mercat. Els Verds i els membres de la comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària proposem vetar la proposta, ja que podria evitar la detecció de problemes sanitaris per als que es requereixen controls més exhaustius.

Tragèdia al mediterrani i criminalització de les persones immigrants.

Debat dimecres, Vot dijous.

Eurosur: és el nou mecanisme de control de fronteres de la UE que acompanyarà a Frontex. Aquest sistema consta de tres punts principals: cooperació entre la UE i els estats veïns per prevenir l?entrada d?immigrants, agilitzarà l’intercanvi d’informació entre estats membres sobre la situació a les fronteres i reaccionar de manera conjunta amb més rapidesa davant les persones que entrin de forma irregular a la Unió,

Els Verds votarem en contra, tot i que vàrem aconseguir introduir esmenes sobre la importància de salvar les vides de les persones, de facto, no hi ha hagut cap canvi al text i només es continua criminalitzant a les persones irregulars.

Syria, refugiats i la no resposta dels estats de la UE.

Debat dimecres, vot dijous.

Segons les últimes xifres de l’Agència per als Refugiats de Nacions Unides (ACNUR), més de dos milions de refugiats sirians, la meitat d’ells nens, han abandonat el país. Junt amb la tragèdia de Lampedusa, semblaria obvi que la UE no pot donar l?esquena a l?emergència social a Syria. L?eurocambra demanarà introducció de un pla europeu per acollir els refugiats.

SWIFT i l’espionatge d?EUA

Debat dimecres, vot sessió pròxima

El Parlament debat si es podria arribar a suspendre l’acord amb EUA sobre el Programa de Seguiment del Finançament del Terrorisme (TFTP, en les seves sigles en anglès). La causa d’aquesta possible suspensió seria el suposat espionatge, per part de l’Agència de Seguretat Nacional- NSA nord-americana, de les dades bancàries de ciutadans europeus emmagatzemats per l’empresa SWIFT. Els Verds volen suspendre i acabar amb un acord que ja des de l?inici violava les previsions necessàries respecte la protecció de dades i recorden que les negociacions sobre l?acord de lliure começ amb EUA, TTIP, també han de ser aturades.

Auge de l’extrema dreta a Europa

L’extrema dreta creix a tota Europa com a conseqüència de la mala gestió de la crisi. La pregunta és: què farà la UE? A més, a l?informe de la comissió de Peticions, es votarà una esmena sobre la necessitat de jutjar els crims contra del franquisme.

Vols il?legals de la CIA i detencions secretes a Europa

Debat dimecres, vot dijous,

Un any després d’haver aprovat un informe (d’Hélène Flautre, Verds/ALE, França) sobre el suposat ús de països europeus per la CIA per al transport i la detenció il?legal de presos, el Parlament Europeu demanarà a la Comissió i al Consell que expliquin quin seguiment han fet de les seves recomanacions per investigar aquest tema. Alguns països de la UE han actuat amb negligència davant noves violacions de drets humans, detencions secretes i extraordinàries. Aquest és el cas de Romania, Polonia i Lituania però també del Regne Unit.

Lluita contra la corrupció a tercers països

La UE ha d’adoptar una llei anticorrupció per prohibir l’entrada en territori europeu i congelar els actius financers dels funcionaris de tercers països implicats en violacions greus dels drets humans. Els diputats també demanem sancions similars per als funcionaris que hagin incorregut en “manipulacions judicials” contra filtradors, periodistes i activistes.

Canvi Climàtic

La setmana passada el grup de experts del IPCC va publicar el seu 5é informe sobre canvi climàtic.

Foto: El President Schulz durant el minut de silenci en memòria de les víctimes a Lampedusa. Font: PE

Nou assalt per millorar la Directiva europea Antitabac

2

El més de setembre ja advertia dels moviments del potent lobby tabaquer per endarrerir (o millor, acabar amb) la revisió de la Directiva del Tabac (veure apunt El lobby del Tabac pretén silenciar el Parlament Europeu amb una nova cortina de fum ). El tabac és la causa més significativa de mort prematura a la UE. És responsable de gairebé 700.000 morts cada any. La Directiva vigent, de 2001, ha quedat del tot obsoleta i reclama reformes estructurals que la posessin a to amb l’actual conjuntura internacional en termes de mercat i descobertes científiques.

Cal, de manera específica, posar èmfasi en la dimensió de la iniciació al consum de tabac, especialment entre la gent més jove. Al voltant d’un 70% de la gent que fuma s’inicia abans dels 18 anys, mentre que el 94% ho fa abans del 25.

Seguint el procediment habitual, la Comissió va fer una proposta de text, que ha estat debatut al parlament Europeu de manera apassionada i extensa. El comité que lidera el debat, ENVI (Medi Ambient i Drets Consumidors) és qui ha defensat amb més fermesa la proposta inicial de la CE, força ambiciosa en molts aspectes, i el que menys a sucumbit a la implacable pressió dels lobbies tabaquers, posant per davant de tot l’interès ciutadà i la salut. En canvi, els comités que han aportat opinions al text (AGRI, ITRWE, INTA, JURI i fins i tot IMCO) han estat força més permeables als interessos comercials. Les deliberacions i les votacions són publiques, i tothom pot veure qui ha votat què en cada fase del procés.

Malgrat les pressions, però, en aquesta primera sessió d’Octubre, tenim una nova oportunitat per concloure definitivament el debat, si els lobbies no aconsegueixen, com ja van fer el setembre, posposar de nou la votació.

En tant que Verds/ALE hem liderat sense complexes (i sense embuts) la proposta d’enfortir les normatives, prohibir determinats additius enganyosos, mantenint que els advertiments combinats (missatge i fotografia) ocupin, almenys, el 75% del paquet (de fet volìem que fos el 80%, mentre que altres grups defensen que sigui el 50%), donant suport a que les cigarretes electròniques estiguessin sotmeses a criteris de venda ‘medicinal’ (és a dir, que no poguessin ser de venda lliure, donada les moltes incerteses que hi ha encara en relació al seu ús), etc…

Aquest será, sens dubte, un dels temes que més centrarà aquesta nova sessió plenária del Parlament Europeu, reunit a Estrasburg. En parlarem, sense fum.

Foto: Presentació de la nova Directiva per part de la Comissió Europea. Comissari Tonio Borg. Font foto: Parlament Europeu.

Retorn a Shambhala: una aventura, vital i literària, sobre el potencial de la consciència

1

Un terratrèmol, un tsunami i una tempesta geomagnètica. Una central nuclear que es desintegra. Un tatuatge: el símbol de l?eternitat budista. Una antiga nedadora de sincronitzada, actualment periodista, Aina Fàbrega, dotada d?un misteriós do, que viatja al Tibet per investigar la denuncia d?un metge local sobre contaminació per radiació nuclear. Una persecució al límit. Un monestir, un abat i un extravagant grec. Un descobriment. I una missió: trobar Shambhala. Però, per què Shambhala? I per què ella?

Aquesta és la sinopsi de ?Retorn a Shambhala?, la meva segona incursió en el món de la ficció que arribarà aquest octubre a les llibreries gràcies, novament, a l?equip de ?Rosa dels Vents?.

Una vegada més, recorro a aquest gènere per compartir una reflexió que m?inquieta, al voltant d?un dels veritables debats globals (diguem-li conflicte) de l?actualitat: l?energètic.

És evident que les necessitats energètiques són cada vegada més grans, i complexes. No obstant: Fins on estem disposats a arribar, com a humanitat, per dotar-nos-en? Hem pensat en les conseqüències que té, per a nosaltres, però també per a les generacions futures, la cursa frenètica i sovint lligada a una miopia ecològica i econòmica preocupant, cap al control de qualsevol font energètica? Que sigui possible, tècnicament, fer una cosa, ha de comportar necessàriament que la fem? O bé, ans al contrari, convé repensar ?legalment, però també conceptualment-, determinades pràctiques que s?han demostrat perilloses i contraproduents? On acaba la legítima recerca, i comencen l?avarícia i la gana de poder? I, en tot plegat, quin paper hi pot jugar … la consciència?

A través de l?Aina, la protagonista, m?aventuro a donar algunes respostes a aquests dilemes. Perquè ?Retorn a Shambhala? és, no me n?amago, un crit a canviar de paradigma, un clam a recuperar la utopia, i un prec a fer-ne bandera.

Però que ningú s?espanti, ?Retorn a Shambala? és, sobretot, i abans que cap altra cosa, un llibre d?aventures, d?intriga i de descobriments que, espero, entretinguin, inquietin i, potser, sorprenguin.

La independència del Tribunal Constitucional: carta a la vicepresidenta Reding

2

Un grup d’Eurodiputats/des de Catalunya i Euskadi hem enviat una carta a la Comissària Reding per denunciar la manca d’independència del Tribunal Constitucional.

Juntament amb Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Izaskun Bilbao (PNB), i Iñaki Irzabalbeitia (Aralar, en representació d’ERC), hem demanat a Reding que intervingui per imposar criteris europeus d’independència judicial a l’estat espanyol

Des de fa mesos, els eurodiputats catalans de tots els partits, excepte el PP, ham mostrat la nostra preocupació per la falta d’independència judicial a l’estat espanyol, especialment després del cas del fiscal superior de Catalunya, Rodríguez Sol, que va haver de dimitir per haver-se expressat a favor del dret a decidir.

Amb tot, el coneixement públic que l’actual President del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos ha estat militant del Partit Popular, almenys, de 2008 a 2011, ha posat en dubte la independència del màxim òrgan judicial de l’Estat, a més de les seves posicions marcadament anti-catalanes.

Els/les eurodiputats/des hem recordat a Reding que segons la llei orgànica del poder judicial, “els jutges i magistrats no podran pertànyer a partits polítics o sindicats o treballar per als mateixos”. Aquest extrem està confirmat per l’article 127 de la Constitució que el mateix Pérez de los Cobos haurà d’interpretar i que els mateixos integrants del TC no han respectat al votar per 9 a 2 contra la proposta de recusació de la Generalitat.

Així mateix, hem remarcat que després d’aquest fet, l’estat espanyol ja no compleix amb les normes d’independència judicial que la UE reclama a tots aquells Estats que en volen ser membres.

Per aquest motiu demanem a Reding que actuï per aturar aquesta deriva de l’estat espanyol i que intervingui per tal que l’estat espanyol segueixi criteris europeus d’independència judicial. 

Finalment, també hem recordat a Reding que el precedent d’Hongria demostra que una actuació ràpida és fonamental per resoldre aquesta classe de problemes.

Moviments sísmics relacionats amb el Projecte Castor (explotació/emmagatzematge de gas, Vinaròs): res de nou, estàvem advertits/des

0
Potser hi ha qui s’ha sorprès amb les recents notícies relacionades amb els moviments sísmics que han tingut lloc a la costa, davant de Vinaròs, relacionats amb la planta d’emmagatzematge de gas, més coneguda com a Projecte Castor. No obstant, cal recordar que fa molt de temps que molta gent ens ve advertint dels riscos vinculats a aquesta mena d’explotacions, i que han fet arribar a les diferents institucions les seves preocupacions. Personalment, he intentat fer-me’n ressò des que en vaig tenir coneixement, ja el 2009, a través de preguntes parlamentàries dirigides a la Comissió Europea. Les adjunto a continuació per a coneixement públic:

2009 Possible vulneració de la Directiva 2006/21/CE per part del projecte Castor http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2009-4299+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

2011 Impacte pesquer del projecte Castor

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2011-011478+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

media: http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/europa-revisara-legalidad-de-las-ayudas-que-reciba-castor_834182.html 

2012
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2012-005051&language=ES

2013
 http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2013-007642+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-007566&language=ES http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-004004&language=ES

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-004005&language=ES

Font foto: proyectocastor.com

El PE patina, de nou, en la qüestió de les lluita contra les discriminacions

0
La Comissió d’Ocupació i Assumptes Socials va rebutjar dijous un projecte d’informe sobre la discriminació laboral, el qual havia quedat del tot desequilibrat i amb un redactat feble.

La comissió havia tingut la iniciativa d’informar sobre l’aplicació de la Directiva 2000/78, la qual prohibeix la discriminació per raons de religió o creença, discapacitat, edat o orientació sexual a la feina a tota la Unió Europea.

El ponent, Ádám Kósa, del Partit Popular Europeu, havia presentat un projecte d’informe centrat casi exclusivament en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, i només en matèria de discapacitat.

No obstant, l’aspecte més preocupant del text rau en què es va aprovar una esmena que afirmava que no hi havia cap veritable prova de discriminació en l’ocupació a la UE.

Això va en contra de tot el que aquest Parlament representa, i de les dades recollides pels Estats Membre i l’Agència de Drets Fonamentals.

Per altra banda, alguns grups polítics, incloent el grup dels Verds/ALE i el grup socialista, vàrem reiterar la necessitat que s’abordéssin totes les formes de discriminació contemplades per la norma (i no només discapacitat) i vàrem demanar a la Comissió Europea i als Estats Membre que fessin front a les dificultats sobre l’aplicació de la Directiva.

Tot i que vàrem aconseguir que passessin algunes esmenes significatives, el resultat final seguia essent massa feble. Finalment va ser rebutjat per 17 vots a favor i 19 en contra.

La portaveu verda per a l’informe, Elisabeth Schrodter, va declarar després de la votació: “Era necessari rebutjar aquest informe fet a mitges, el qual a més a més no hagués tingut cap impacte. Utilitzarem la propera oportunitat per enviar un missatge contundent a la Comissió i al Consell perquè sàpiguen que han de millorar la legislació antidiscriminatòria, incloent la seva implementació, a tots els nivells de la UE.

Personalment havia seguit l’informe en la meva doble condició de vicepresident de l’intergrup LGBT i com a autor d’una opinió sobre l’informe de la Comissió de Llibertats civils.

Per a mi és evident que la situació segueix sent problemàtica a la Unió Europea així com la discriminació laboral en general.

Ara, la implementació de la directiva 2000/78 serà reexaminada per la Comissió i el Parlament d’aquí dos anys.

Font foto: CE