A la glaria Projectes SD de Barcelona, el veterà artista murcià presenta la seva darrera proposta. El visitant és convidat a escriure el seu nom en uns cartells disposats per a aquest fi, seguint el patró d’un tipus de lletra que s’ofereix com a model.D’aquesta manera esdevé cocreador de l’exposició, i fins i tot involuntari
Quants avions que passen sobre casa Tot n’és pleQuantes coses per dir que tothom calla Tot n’és ple Quants cardenals pintats a les revistes Tot n’és ple… i quantes meretrius a l’altra plana Tot n’és pleQuants pisos nous pels drapers i els grimpaires Tot n’és pleQuantes parelles sense clos ni teula Tot n’és pleQuants pagerols
Ho pot fer dins l’ampli pressupost de què disposa el govern espanyol per a les ambaixades (115.640 euros) -que aviat serem independents-, en lloc d’escanyar encara més els escanyolits ajuntaments nostres. Pere Aragonès en dóna puntual informació.
Als vuitanta anys de Pere Quart Finalment hem tornat de les vacancespagades.En vagó de tercera, com pertoca, el cor apallissat, companys,el cul batut per totesles coces del menyspreu, de la ignomínia.Tornàvem finalment de les vacancespagades.Hem mirat el país, els núvols de novembre;hem vist la gent, el somrís i la pena.Tot de senyeres arnades.Tocaven hores.Ningú ja
Efectivament, és el que sosté Miquel Iceta. Però el que ha de fer el PSC ho decideixen els seus membres. I sembla haver-hi divisió d’opinions.Aleshores, val més respectar la pluralitat d’idees.
Passi el que passi, la crisi al PSC sembla irreversible.Voluntat de pertànyer a un partit amb vocació majoritària o por de perdre la parcel·la de poder i les prebendes corresponents?Ara sabem que votar en consciència al PSC costa 400 euros -que aniran a sufragar la campanya de la Chacón per al PSOE. Mentrestant, en Duran
La gran patronal demana “respecte al marc legal vigent”.Ves qui ho havia de dir, que li sortirien aliats d’aquest volum al PSC! L’oligarquia catalana -per parlar clar- ja sabem a quin bàndol pertany, i quins rèdits ha tret d’aquesta “legalitat vigent” i de l’anterior, la que. amb un pacte amb els demòcrates escadussers i curts
Avui s’ha arribat al punt de no retorn.Després de tantes declaracions de bones intencions per tenir autonomia -o sobirania?- a l’hora de decidir, s’ha imposat la dependència vergonyant del PSOE, i el PSC se situa, un cop més, de la banda del PP i Cs.L’ocasió és massa important per passar-la per alt. Catalanistes del PSC:
Sembla una contradicció en els termes.I doncs, què en queda del dret a decidir? El PSC només té el dret a decidir i el PSOE és el sobirà? Amb actitud com aquestes, se situen a la mateixa banda del PP i Ciutadans.
La Sra. María de los Llanos de Luna protesta perquè parla només en castellà?Quan la Guàrdia Civil denuncia un jove perquè no els parla en castellà, està protestant? Alguns confonen la protesta amb un retorn a èpoques feliçment superades. Una protesta retro, podríem dir.Si volen protestar, que parlin només en català, o en anglès, o
Tenint en compte qui ho ha esbombat, segur que la revelació d’aquest nou escàndol no té pas la vista posada en la regeneració de la vida política democràtica. Sabem que n’hi ha que troben massa tou en Rajoy a l’hora d’afrontar el procés sobiranista català. També començo a entendre com és que va dimitir tan
Alcaldes mantinguts a la lluna de València pel nostre govern i pel d’allà. S’assabenten de l’aprovació de les prospeccions quan ja no hi ha temps per fer al·legacions…Això pinta molt malament. Fa poc n’he parlat en aquest bloc. I Vilaweb n’informa puntualment.Hi ha una web al respecte.Caldrà estar-ne informats i molt atents. Pot acabar convertint-se
La desorientació fa cometre autèntiques bajanades al PSC, que s’hauria de respectar més a si mateix. Del PP, no cal esperar res de bo. Tira endavant la moció per retirar el nom d’aquest destacat intel·lectual i polític català a la universitat de la ciutat de Tarragona -i comarques.Compte, que el grup de CiU s’absté en
Perdoneu per la rima falsa, però la campanya martellejadora de què som víctimes té per objectiu preservar els interessos econòmics de les empreses envasadores. Una mostra interessant de col·lusió d’interessos, i de perversió de l’actitud recicladora de la ciutadania, base indispensable i molt urgent d’un futur sostenible.Miozz mirades també n’ha parlat.Tot plegat només pot conduir
L’indispensable Vicenç Navarro analitza les raons de la concentració de poder i de capitals, paral·lela a l’empobriment dels assalariats. La política d’austeritat redueix la inflació, cosa que permet mantenir el valor del diner acumulat per la banca.El capital especulatiu busca noves fonts de negoci més segures: les pensions i els serveis socials. Per això les