Estic esgotat de gust. Des d’ahir a les cinc i mitja del matí fins avui a les dotze del migdia he fet un tripAquí hi ha unes espires verbals!—————————————————————— CERIMÒNIA ACADÈMICA D’INVESTIDURA. Fou molt laica i molt light, com correspon a la millor universitat del País Català. No hi havia ningú que anàs amb vestit
ALEGRIA D’ALEGRIES! UN AMIC, UN PINTOR CATALÀ EUROPEU MUNDIAL, HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT MÉS CAPDAVANTERA DELS PAÍS CATALÀ, LA POMPEU FABRA!SERÉ ALLÀ PER VEURE I CELEBRAR LA FETA I AMB MARIA DEL MAR RECITAR I CANTAR DOS POETES ESTIMATS D’EN MIQUEL, DOS GRANS: MIQUEL BAUÇÀ I BLAI BONET.I ARA, UN CONTE: DEMANA’M EL QUE
Va ser devers les cinc i busques de la matinada, la nit del diumenge al dilluns. Vàrem sentir un renouer com si ens trobàssim enmig d’un camp de batalla amb explosions, trets i fluorescències arreu. I una aigua de clauet. Estàven enmig d’un tempesta brutal, immensa, apocalíptica!. Vaig córrer per tancar portes i finestres: la
Un parlament català amb una majoria sobiranista pot fer una feina profitosa i coratjosa per a la independència. Amics tots, estic molt content de la participació a la consulta electoral, molt content perquè ERC ha guanyat tant de diputats i molt content perquè CiU no ha tengut majoria absoluta. Supòs que som completament normal i
Falsos secundarios Los personajes complementarios de tragedias griegas cobran vida en el espacio La Seca Begoña Barrena Barcelona 23 NOV 2012 – 23:15 CET Rosa Novell Biel Mesquida Cataluña Teatro España Artes escénicas Espectáculos Las actrices Pepa López (izquierda), Rosa Novell y Anna Ycobalzeta, en un momento de la obra. Qué buena idea, la de
Les crítiques i notícies d’Els missatgers no arriben mai són bones, la feina teatral de l’equip de la Novell és magnífica i hi ha poca gent al teatre. És una llàstima que tant d’esforç es perdi. Des d’aquí anim als lectors a no perdre’s aquesta funció poètica, entretinguda, sàvia i emocionant. Mirau aquí davall el
Adjunt dues belles crítiques: de Joan Anton Benach a La Vanguardia i de Eduard Molner al Cultures. Mentida, una, l’altra l penjaré demà.Tot l’equip d’Els missatgers donam les gràcies als crítics i estam contents.
GRÈCIA MÉS QUE MAI. Som un fan, lector i admirador d’una dona excepcional: Jacqueline de Romilly. Va ser la primera dona professora a aquesta institució d’alta cultura que és el Collège de France l’any 1973 on tenia una càtedra titulada ”Grècia i la formació del pensament moral i polític”. [La imatge és un cartel que
Volia cantar la desesperant fugacitat de l’esplendor. Maleïa, flastomava, es rebel·lava ferit de mort perquè les al·lotes i els al·lots tornaven vells i estúpids, perquè tot es mustiava, fins i tot la força incomprensible que des de sempre omple la humanitat d’éssers vius. Palma, 17 d’octubre. Els meus ossos són troncs calcinats. És una
‘Els missatgers no arriben mai’, de Biel Mesquida Andreu Sotorra. Barcelona. / 19.11.2012 Biel Mesquida recrea l’ànima de tres heroïnes de la tragèdia clàssica amb ulls d’avui: Enona, la dida de Fedra; Clitemnestra, la dona del rei Agammenon; i Ismene, la filla d’Edip i germana d’Antígona, en un espectacle que es pot veure fins el
Amadors tots, si em voleu veure en viu i en directe a les 23.50 em podreu sentir al programa Ànima en una bella entrevista d’Antoni Puntí.Que passeu gust!
Tres actrius es preparen per representar tres personatges de tragèdia clàssica. Però no tres protagonistes, sinó tres personatges secundaris, testimonis directes dels esdeveniments, de vegades instruments voluntaris o involuntaris d’aquests esdeveniments, sempre víctimes d’un destí fatal que no estava escrit per a elles, però que les ha arrossegat com un vendaval Valoració de Time Out:
Ahir vaig tornar a Barcelona per seguir la promoció d’Els missatgers no arriben mai que Pepa López, Anna Ycobalzeta i Rosa Novell dirigides per la Novell fan cada dia al teatre la Seca (Flassaders, 40, just darrere Santa Maria del mar). Una bella, llarga i amistosa entrevista amb Montse Serra em va fer passar un
ENRABIAT. No em cap dins el caparrí que la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears amb cara i ulls —i cervell— pugui fer un avantprojecte de la Llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professor dels centres educatius de les Illes Balears, amb uns articles que fan cridera, que fan
Voldria desplegar el plegat, revelar el velat, descobrir l’amagat, fer cridar la sordesa que passeig, que plorin els ulls secs, que carntremoli la sensibilitat adormida. Voldria practicar l’estil amb el senti llatí, stylus, que em permeti tallar sobre la pissarreta electrònica, rompre, treure, esborrar, confegir, rapinyar: aquesta és la meva manera d’acostar-me a l’escriptura.