El país ha parlat i ho ha fet amb claredat. Vol que es faça el referèndum d’autodeterminació però no vol que el procés siga conduit només per Convergència i Unió sinó com a mínim per una coalició de CiU i ERC. Ara per tant aquests dos partits, especialment ells dos, tenen un envit monumental al seu davant. Cal exigir-los que estiguen a l’alçada del moment històric i facen possible un vot sobre la independència que a la vista dels resultats d’aquesta nit es podria guanyar però que ha rebut un seriós avís de que no serà tan senzill.
El president Mas no hauria de veure en aquests resultats una desautorització del gir sobiranista. És evident que la lectura exclusiva i directa del seu resultat portarà a parlar de fracàs als qui senzillament volen que fracasem. Però ningú no pot negar amb les dades a la mà és que el bloc sobiranista és el bloc clarament majoritari en aquest país. De molt. I que en tot cas el que ha passat és que s’ha reequilibrat internament.
És molt d’hora per saber-ho amb detall encara, però sembla ser, jo diria, que CiU ha pagat dues coses: les retallades i els dubtes que ha sembrat Duran i Lleida. No s’explicaria de cap altra manera el bon resultat d’Esquerra, que ha jugat bé les seues cartes i ha sapigut capitalitzar les dues desconfiances que en amplis sectors de votants ja s’ha vist que Convergència i Unió despertava. L’ascens d’Esquerra té, però, un caràcter històric: és la segona força política del país i lidera l’esquerra catalana. No és poc.
I tanmateix alerta amb l’avís. Hi havia molta eufòria en el bloc sobiranista. Molta. I el resultat l’hauria d’atenuar. És evident que la batalla no serà senzilla i que encara hem de treballar molt i convèncer molta més gent. És cert que l’estat i el PP han mostrat de forma sobrada les seues males arts i el seu estil. Però també és evident que el vot unionista s’ha mobilitzat i això ho hem de tenir en compte.
Ara bé: hi ha una majoria independentista sòlida en aquest país i volem votar en un referèndum que ara mateix i amb aquestes dades a la mà el guanyaríem. No oblidem això que és el que és fonamental.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
2,075.000 vots demanen un referèndum.
Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.
Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el “Mas de les sabates grans”, que no és el “Mas de les calces fluixes” sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.
Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.
Mas i Ciu han d’entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d’una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.
Aquest és a partir d’ara el crit de batalla del Poble català lliure: “No ens falleu!”
Partits polítics “catalans lliures” aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
No entenc a la gent que vota ciutadans i pp després de com tracta Espanya a Catalunya, però com som demòcrata-republicana ho tindré que respectar.
Des de Mallorca som molts i moltes que ens miram amb enveja la possibilitat que té Catalunya els propers 4 anys. Ja ens agradaria que a les illes passés el mateix.
Visca el Barça i visca Catalunya independent¡¡¡¡¡¡¡¡