Un magnífic article de Xavier Antich a La Vanguardia que reproduesc in extenso. IVA DE MORTLa lectura ens descobreix el món i ens ensenya a veure’l d’una altra manera. I, per descomptat, fa la vida més intensa, rica i subtil. Només cal començar a llegir, encara que sigui a l’atzar: “Aquell any feia tanta calor que
M’agradaria poder dir que ens vàrem estimar durant set dies i set nits, però no: von ser només set dies. Vam boixar la primera nit després que ell es va girar. Jo l’havia estat acaronant i besant al braç i el clotell, i, finalment, havia aficat la mà dins el seus shorts. M’he dedicat a
No record gaire coses clares d’aquella setmana de 1995 a Londres, quan ens vàrem conèixer. I sé que tot és allà dedins encara que tu, Joan, no ho has volgut reconèixer mai. Per això he decidit confegir alguns detalls perquè no desig que el llexiuet de l’oblit els esborri com si no haguessin succeït mai,
Diari d’un vellard (XXXIII)A l’autobús, anant en direcció cap a El Terreno, m’he trobat amb un bergant de cara fina però una mica granisosa, primetxó, i amb un cul estranyament ben arrodonit dintre dels seus pantalons vermell cirera. Una estrebada de l’autobús me l’ha fet tocar, a la cuixa, i després, sense estrabada, m’hi he
Diari d’un vellard (XXXII)L’he vist quan sortia de la botiga del puta nexpresso que m’entusiasma de sabor i val un colló. L’al·lot devia tenir denou anys, duia una gorreta vermella a l’inrevès d’aquelles que no m’agraden gens. Feia cara d’espavilat. Devia esperar algú que comprava en una tenda de dones del costat. Duia un calçons
Diari d’un vellard (XXXI)N’hi havia de tota casta a la platja de Can Pastilla, de panxes: planes, molt planes amb el paquet de xocolata marcat, una mica abombades, sense cap marca, enfonyades i seques, panxarrons suaus. M’he quedat mirant la d’un al·lotell que em recordava en James Dean. Tenia una panxa finíssima, amb un borrissol
Diari d’un vellard (XXX)Era un clotell pla, sense ni un pèl, bru, amb la punta dels cabells rossos. Ell anava amb moto i duia casc. L’he fotografiat.Al vespre m’he fet una palla mirant-lo molta d’estona, hipnotitzat.
Diari d,un vellard (XXIX) La post del pit plana. Uns mugrons petitoneus. Els ulls riallers. Eres una criatura que cucalejava sempre seguit damunt l,arena. No em veies. Em sentia fora de mi. M,hauria menjat el teu cosserrí a la platjola de Can Pere Antoni. I només et sé escriure.
Em colg amb tu per donar-te tot el plaer del món. Som prou jove per enravenar moltes de vegades i aconseguir esgotar-te de gust. T’estim, però això per a tu és un detall de la vida que duim dins aquest somni en què hem caigut d’ençà que et vaig conèixer a la festa d’aniversari d’en
DIARI D’UN VELLARD (XXXIX)Et mir d’enfora, com una exhalació, com una evanescència. com un miratge, com un cos de pedra i fang de disset anys amb els músculs en punt per a les meves besades!
Diari d’un vellard (XXXVIII)Quan era devora la Porta de Sant Antoni l’he vist que anava amb son pare i aquest el renyava. Duia calçons curts de platja i les cames eren voluptuoses, de corredor jove. Les m’hagués menjades amb all i oli com si fos un conillet de vellut. He vist que uns pèls del
Diari d’un vellard (XXVI)Passions veritables: els joves i els llibres. Ni mala llet, ni orgull.
DIARI D’UN VELLARD (XXVII)Quan vaig començar aquest quadern tenia un seny del que ara em sembla comprendre ben a les clares: m’hi vaig aferrar, en l’esma i en la fantasia eròtico-pornogràfica que hi he anat desentrotllant per tal de no deixar passar sense que en quedàs cap empremta el do de vitalitat gratuïta que l’elació
Diari d’un vellard (XXVI) Caminava per la plaça de la Porta del Camp quan l’he vist just davant l’oficina de l’INEM. Alt, rebassut, amb un paper a la mà i uns calçons pirata que deixaven a l’aire els tatuatges de la seva cama dreta. Però no era allò el que m’ha fet travessar el carrer
Assegut a la primera línia de l’espera d’aquest crepuscle estiuenc, després d’hores de no poder confegir ni una lletra amb una altra, m’arriba un moment commovedor. El refilet d’una mèl·lera tan fràgil, tan cristal·lí i tan lliure entre les fulles fosques del jardí em fa sentir les llivanyes de la meva escriptura: donar carn a