Plagueta de Bord

Diari d’un vellard (XXVI)

Caminava per la plaça de la Porta del Camp quan l’he vist just davant l’oficina de l’INEM. Alt, rebassut, amb un paper a la mà i uns calçons pirata que deixaven a l’aire els tatuatges de la seva cama dreta. Però no era allò el que m’ha fet travessar el carrer i acostar-me a la seva camiseta imperi que emmarcava uns pits rosa i ambre i uns braços amb tots els músculs marcats amb la suavitat d’un pinzell caravaggiesc. Ell semblava molt preocupat. M’hauria agradat parlar-li. Contractar-lo com a model. Dir-li que la vida era una font de felicitat. Però no he dit res

quan ell partia cap a les Avingudes amb aquell paper maleït entre les mans i el sol daurava les seves espatlles. He vist que s’aficava el dit índex de la mà esquerra per entremig dos botons de la bragueta i he sentit un cald¡fred. Es col·locava bé, sense tèmer-se’n, la verga i els ous. Després l’he perdut de vista.