26 de juliol de 2012
Sense categoria
1 comentari
i em deix anar
Diari d’un vellard (XXXIII)
A l’autobús, anant en direcció cap a El Terreno, m’he trobat amb un bergant de cara fina però una mica granisosa, primetxó, i amb un cul estranyament ben arrodonit dintre dels seus pantalons vermell cirera. Una estrebada de l’autobús me l’ha fet tocar, a la cuixa, i després, sense estrabada, m’hi he recolzat altra vegada prement-lo amb el meu bras dret. Ell no ha fet menció. N’he sortit ple d’angúnia.
A l’autobús, anant en direcció cap a El Terreno, m’he trobat amb un bergant de cara fina però una mica granisosa, primetxó, i amb un cul estranyament ben arrodonit dintre dels seus pantalons vermell cirera. Una estrebada de l’autobús me l’ha fet tocar, a la cuixa, i després, sense estrabada, m’hi he recolzat altra vegada prement-lo amb el meu bras dret. Ell no ha fet menció. N’he sortit ple d’angúnia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per l’adreça !!!