Podrien haver-hi retallades en tots els sectors, tots els pressupostos reben tisorades, però la creativitat musical, sobretot en el pop-rock del país, es mostra en una expansió contínua. Cada any més establert en el circuit de mercats i festivals del país, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca va arribar a la seva 13a edició demostrant l’envejable estat de salut de la música del país. Una mostra que enceta la temporada de festivals i que en aquesta edició ha volgut tenir una especial incidència en l’espai professional i una trobada de segells alternatius sota el nom de Tantrum.
Entre les troballes emergents d’aquest anys vam poder gaudir dels experiments basats en la improvisació en unir els talents i les cançons de Nico Roig i Marta Rius; la duresa postrock i progressiva dels Golíat, el work-in-process que practica Esperit! envoltat d’instruments i samplers; la tangible realitat en què s’està convertint Joan Dausà i les delicades cançons de Jo Mai Mai, o l’electrònica humana que van teixir el duet Pegasvs. La calidesa de les cançons de Ferran Palau al marge d’Anímic o els cada cop més cohesionats Nyandú a punt per sorprendre tothom amb el seu primer treball després de guanyar la darrera edició del Sona 9, van ser altres presentacions destacades.
La proposta iconoclasta d’Albert Pla va omplir l’escenari del parc de la Formiga. Acompanyat pel guitarrista Diego Cortés va quedar clar que Pla es mou molt millor en un recollit auditori que no en un escenari a l’aire lliure. A pocs metres Joe Crepúsculo també competia amb singularitat amb el seu pop casolà construït amb economia de recursos i molta imaginació. Els Txarango, una jove banda establerta al Ripollès, en pocs mesos ha aconseguit convertir-se en tot un fenomen omplint la plaça de gom a gom amb el seus ritmes mestissos.
