AQUÍ TENIU, LECTORS BENÈVOLS DELS MIL I UN SEXES DE L’ESPERIT, LES FITES. SERÀ D’ESCOLTAR, DE VEURE, DE SENTIR, D’ENSUMAR, DE TOCAR, DE PENSAR, DE FRUIR, ETC.DE LLEFRAR!QUATRE VALENTES DONES I AQUEST PLAGUETER PER DEFENSAR LLEFRE DE TU!SIAU BENVINGUTS!
El vent ha arribat quan estava assegut a la butaca d’orelles amb aquell llibre, Escrit en el marbre, entre les mans. Primer era una brisa quasi marina que m’ha despentinat el serrell amb suavitat. He pensat si havia deixat alguna finestra oberta pel cantó del roquissar. Després ja era un venteguer que anunciava tempesta. I
L’HE VIST ENTRESOMNIS. DES DE LA FINESTRA DE LA CUINA. JUST QUAN M’ACABAVA D’AIXECAR, ENTRESOMNIS DIC.ERA UN ROPIT.EL PIT ROIG COM UNA FLAMARADETA.ELS MOVIMENTS DE JUGUETA.PICAVA I BOTAVA.HE SENTIT LA VEU D’EMILY DICKINSON QUAN EL CANTAVA.QUAN ELL CANTAVA.EL DIA S’HA ENCÈS DE BENÈFIQUES EXHALACIONS. ——————A les dotze i mitja efra la Racó de la Mort
Divendres 24.02.12 Notícies Divendres 24.02.2012 06:00 Autor/s: Montserrat Serra Biel Mesquida: ‘Reclam un lector creador’ Acaba de publicar a Club Editor el llibre ‘Llefre de tu’ · En llegeix un capítol per a la sèrie Escriptors.TV Xarxes socials Envia l’article Imprimeix l’article Converteix a PDF A en Biel Mesquida, no li han interessat mai gaire
Biel Mesquida: “Al meu nou llibre introdueixo la figura de l’home feminitzat del segle XXI” L’escriptor mallorquí presenta la seva nova novel·la, ‘Llefre de tu’, primer títol que publica a la col·lecció Club dels Novel·listes de l’editorial barcelonina Club Editor ARA / ACN Barcelona | Actualitzada el 23/02/2012 18:53 L’escriptor Biel Mesquida Cuinada a foc
Em recorda les hòsties que ens pegaven els grisos els anys seixanta i setanta a Barcelona! NO HI HA DRET! EN DON TESTIMONI! TANTA DE LLUITA,TANTS D’ANYS DE LLUITA PER TORNAR A AIXÒ!LLUITAR, LLUITAR, LLUITAR!CATALÀ, CATALÀ I CATALÀ!
De darrere el tasser d’aquest bar de can Figaseca, la gent es veu com des d’una llotja privilegiada amb totes les seves grandeses i les seves misèries. No cal anar al teatre per veure la comèdia social. Aquesta pensada t’havia vengut al cap, Jordi Sales, aquest matí fred i boirós de finals de gener, quan
Ho digueres la primera vegada que ens vàrem veure: una bona còpia val més que l’original, i cop en sec, quan vaig mirar de prop els teus ulls grisosos que feien joc amb els teus cabells, em semblaren la imatge perfecta de la mediocritat que sempre havia detestat a la primera de canvi. Encara
Ell sap que torna i retorna sempre al mateix pensament: facem el que facem, no podem escapar del nostre passat. És el principi mateix de la tragèdia. Si na Blanca fos un color, seria el d’una flama que dansa dins la nit. No ho he de fer, això. No he de cercar qualsevol excusa
Fa colló i fa ovari que la policia es dediqui a atacar una protesta d’estudiants de secundària amb aquesta violència brutal. M’adheresc a l’editorial de Vicent Partal!Quin futur ens espera? Els grisos ataquen de mal nou? La primavera valenciana i l’hivern espanyol La millor definició de l’actuació de la policia espanyola, avui a la
El periodista i amic Andreu Manresa m’ha regalat uns mots estimuladors al Feisbuc! Són aquests: [BIEL MESQUIDA ha tret LLEFRE DE TU. L,he acabat com llegesc PLA, infiltrat als espais humans, als paisatges, a la mirada i l,alè del narrador que no escatima nervi i complicitat ( ni el cant llunyà del seu ocell mite)
Gràcies, Matias Vallés! ——————————————————— Reinventar un nou cos d’escriptura, una màquina d’alens, esqueixos vocals i danses ritmades fetes pel ganivet electrònic que clava les lletres a l’ordinador tremolen a la punta dels dits, qui diu que això no és màgia?, un espai carnal s’obre damunt la pantalla de llum i la negror dels símbols verbals
Sí, com un personatge de Godard, d’Antonioni, de la Duras, d’Erice, de Villalonga A., de Huston, de Tourneur, de Truffaut, de Rossellini, de Fellini, d’Aloy A., de Serra P-M…Plou i em bany amb un somriure i un llibre entre pit i cervell: Llefre de tu!
No vull sortir d’aquest estat d’enlluerna-ment, de levitació, de fertilitat, de reviscolança, de fermentació, de metamorfosi.Llefre de tu ha estat el detonador, el catalitzador, la deu de Vita nuova. Per això he recordat un post que és el canon llunyà dina la plagueta de bord d’aquest estat mirífic: Atleta del coratge. I el reproduesc in
Crec que feia molt de temps, d’ençà que vaig publicar el meu primer llibre, L’adolescent de sal, aquell llunyà 1975 del segle passat, que no sentia l’eufòria, el fervor, l’entusiasme, la joia i aquesta petita felicitat de veure un llibre meu i nou al carrer. Ara, Llefre de tu, m’ha fet pujar la saba, m’ha