Estic eufòric, feliç, content, entusiasmat!Llefre de tu, el meu estimat nou llibre avança cap als Lectors. Dilluns arribarà a les llibreries.És una joia poder connectar amb el paper i la lletra amb tu, Lector benèvol!
Tancar la boca no és com aclucar els ulls. Pots cantussejar amb la boca tancada. No hi ha cos mort en la veu, ni cadáver de l’expressió, només de vegades et tems que pots dibuixar amb el tremolor de les cordes vocals i els ressons de la glotis línies vertiginoses de frases i frases que
El premi Nobel m’ha fet conèixer aquest poeta magnífic. Från mars -79 Trött på alla som kommer med ord, ord men [inget språk for jag till den snötäckta ön. Det vilda har inga ord. De oskrivna sidorna breder ut sig åt alla håll! Jag stöter på spåren äv rådjursklövar i snön. Språk men inga ord.
Crec que el mes d’agost no és gaire bo per a la salut perquè cada any, amb aquesta sensació irritant d’haver d’anar vestida de mig dol mentre la suor fa matx per tots els llocs més poc discrets del cos humà, m´he afartat d’anar a tanatoris i funerals de tota casta d’amistats. Sí, la
ÉS COMPLEXA LA VIDA I L’OBRA DE GARZÓN. LA UNANIMITAT DEL TRIBUNAL SUPREM DIU MOLT DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA. PERÒ LES PARAULES DE PARTAL DIUEN VERITATS [I cal dir amb la veu ben alta i clara que no es pot defensar la democràcia violant els drets democràtics] PER LES QUALS FA ANYS QUE LLUIT SENSE
GALERIA DE MANOS DE UN JARDÍN Anoche soñé que tras un largo deambular, perdido por la gran ciudad, llegaba a los alrededores de un jardín. Había algunos indicios claros entre una niebla oscura i pétrea que no me dejaba ver nada. Sentía perfumes envolventes mientras daba pasos cortos e inseguros. Fosforescencias súbitas, unos neones
MOLTS D’ANYS, ANTONI TÀPIES Vuitanta anys d’un pintor català universal. El dia 13 de desembre de 2003, dissabte, mestre Tàpies fa vuitanta anys, i això és una magnífica notícia. Fa mig any vaig veure a Lleida una gegantina exposició antològica en la qual es podien contemplar les fites d’una trajectòria creativa rica, complexa, poètica i
HEM PERDUT UN HOMENOT CATALÀ UNIVERSAL, HE PERDUT UN AMIC I MESTRE:ANTONI TÀPIES Primer de tot ha estat una notícia d’una amiga, anna carreras, que de forma ben clara i senzilla em deia a les 20.53 d’aquest 6 de febrer de MMXII: ha mort en tàpies. I m’he sentit tocat, amb ràbia, emoció, plorera, desconsol.
M’enfonsava molt de temps en la contemplació del seu cos, m’omplia la vista de tota la seva persona com si em trobàs davant d’una d’aquestes obres mestres, de l’art o de la natura, que potser no tornaràs a veure pus mai, és a dir amb la voluntat febrosa i desesperada d’impregnar-me profundament de la seva
Fa tanta de companyia!
Cau la neu damunt la Plagueta de bord, cauen les flòvies damunt les meves idees, cauen els flocs arreuarreu; pas una penada perquè tenc por que no es cremi la Plagueta de bord, les meves idees i l’arreuarreu.M’he passat una mala fi de temps treient la neu de les fulles immenses i nerviades de les
Paco Muñoz: ‘L’Ovidi, lluitador incansable’ Ara que fa tants anys que l’ Ovidi se’n va anar de vacances, em demaneu un record, unes paraules. El primer que em surt és dir-vos que era el meu amic, un dels millors amics que mai no he tingut. Sempre he admirat la claror de les seues lletres. La
[Em creure mort; jo no hauré mort, faré vacances.] Record quan n’Ovidi va venir a Palma per cantar Blai Bonet davall la volta mora de l’Hort del Rei. Va ser apoteòsic, sensacional, tendríssim, commocionador, dolcísssim, enamorador, joiós. Record una excursió amb n’Ovidi, amb en Toti i un Mehari descapotable que ens havien deixat anàrem cap
Flocs i flocs i flocs en alegre pluja he sortit, m’he banyat de neu, m’he amarat de neuFlocs i flocs i flocs en confeti festiuhe ballat, he cantat, m’he posat a dir la neuFlocs i flocs i flocs en celebració dels pètalshe vist com volaven tots els ametlers en flori l’ombra d’aina cohen reia com
Ho he sabut per un atzar que no existeix a l’atzar. I el vull recordar. James Joyce, mon amour! Abans d’anar a dormir llegiré «Els morts». Aquest conte meravellós i tristíssim de Dublinesos i demà pegaré una ullada a la traducció de l’Ulisses de Joaquim Mallafrè.