Mails per a Hipàtia

El tren entra parsimoniós a l’estació de Caerdydd, el nom gal·lès de Cardiff. Incomprensiblement des de que hem eixit de Londres de tant en tant entrava una ventada freda al vagó que ha acabat per deixar-me destemplat. En arribar a la capital del País de Gal·les en descobrisc el motiu: per a obrir la porta, quan el tren s’atura en una estació, cal abaixar la finestra i obrir per la part de fora. Antic o tradicional, no ho sé, però fred de mil dimonis.

El meu hotel és just devora l’estació així que descarregue i isc a fer un volt i a sopar. Demà comencen unes jornades a les quals he estat convidat per S4/C, la televisió que emet en gal·lès i la Npld. Demà les inaugura el president gal·lès i jo he de parlar divendres a primera hora.

A Caerdydd no hi havia estat mai. Fa anys em van convidar a fer una conferència ací a Gal·les però era a la Universitat d’Aberystwyth, al nord del país, en la zona on la llengua es manté més viva. Ací en el passeig que he fet per a sopar he observat que tot és retolat en anglès i en gal·lès però que els comerços usen només l’anglès. He vist algun cartell en gal·lès però molt escàs. Això sí els rètols en gal·lès són de color verd. Com aquells rètols bascos que gastaven la tipografia d’Arana. Supose que és una manera gràfica de minoritzar-te també…

Aquesta matinada ha mort al Brasil el doctor Socrates, un dels millors futbolistes de la història i un dels puntals de la lluita per la democràcia al seu país. Ell va fer del Corinthians un equip autogestionat en plena dictadura on tots els membres de l’staff i els jugadors votaven qualsevol decisió, incloses les alineacions. I el Corinthians i, sobretot, ell mateix jugaven com els àngels.

 Tantes i tantes vegades, a més, va donar la cara eixint al camp amb samarretes reivindicant la democràcia, o els presos de consciència o els drets de les classes populars. I va parlar clar, sempre, en plena dictadura i després. Lula el va intentar fer ministre i ell va respondre: ‘jo faig política, no sóc polític’.

La seua vida privada va ser molt complicada i la seua lamentable afició a la beguda l’ha dut a la mort abans del que tocava. Però la glòria del seu comportament polític i el seu geni futbolístic ningú no la podrà discutir. Obrigado doctor.

En el partit del Corinthias d’avui jugadors, cos tècnic i aficionats han recordat la memòria de Socrates alçant tots el puny. Una imatge insòlita en un camp de futbol precisament el dia en el qual guanyava el títol de la lliga brasilera.

 

Dijous vam inaugurar una botiga a l’edifici de la redacció, creada amb la gent de Productes de la Terra. S’hi pot trobar productes alimentaris, jocs infantils, samarretes i marxandatge, llibres, discos i un grapat de coses més. Avui ha estat el primer dissabte en ser oberta i els que n’entenen diuen que ha anat molt bé.

A alguna gent sembla que li ha sorprès aquest moviment però entra dins una lògica que cada vegada creix més arreu d’Europa: els mitjans en definitiva responen a un estil de vida i perquè no crear un lloc físic on també el pot consumir. És el que ha fet la gent de Monocle amb les seues botigues, la gent del Guardian que vol obrir una cadena de bars o la gent de la CNN amb la seua nova cadena de cafès als aeroports.