Participe al congrés Media and Minority Languages que organitza l’Svenska Kulturfonden, la principal organització dels suecs de Finlàndia. M’han demanat una conferència sobre els nous mitjans, internet i els mòbils però evidentment aprofite l’ocasió per a escoltar i per a aprendre molt sobre una de les minories lingüístiques que fins ara semblaven més potents i de vida còmoda d’Europa, cosa que ja he descobert que tampoc no és ben bé així.
És cert que els suecs de Finlàndia gaudeixen d’un estatut d’igualtat dins el país incomparable. La constitució diu que el país té dues llengües oficials, el finés i el suec, a tots els efectes i això, malgrat el petit nombre de parlants del suec, es porta a terme de totes totes. Tant és així que fins i tot l’exèrcit finlandès té una brigada sueca, on van els parlants del suec i que està organitzada així per tal que reben les ordres en la seua llengua. No vull fer comparacions…
Aquest aparent qualitat de la democràcia finlandesa va ser posada en qüestió, però, per alguns oradors (no només parlaven els suecs, però molts suecs hi parlaven) fins i tot amb vehemència. De fet en un moment determinat Bjorn Mansson ens va fer notar que al final de la sala (eren unes tres-centes persones) hi havia un home assegut sol en la darrera cadira. Ens hi va girar tots i amb molta duresa ens el va presentar com un diputat dels Veritables Finlandesos, el partit xenòfob i antisuec que ha tret tan bon resultat en les eleccions recents. Amb estil i molta classe però amb una contundència admirable Bjorn el va criticar tant i tant que el diputat va optar per anar-se’n de la sala abans que la cosa anara a pitjor.
Va ser el moment tens de la reunió però hi va haver altres moments que em van cridar l’atenció i que em van fer veure que potser sí que els problemes són seriosos. Em va impressionar per exemple la condescendència amb que el director general d’YLE, la poderosa televisió estatal finlandesa, va parlar dels suecs -i encara més dels saami quan un membre del públic li va preguntar. Semblava ben bé un espanyol parlant de nosaltres. Al final Tom Moring, professor de la Universitat d’Helsinki i una de les persones clau pel que fa a l’estudi dels mitjans en llengües minoritzades ho va explicar amb una frase senzilla: ‘cap minoria pot ser normal’. Ai…
(Per cert alerta amb el que està passant a Gal·les. La SC4 la televisió que emet en gal·lès, acaba de ser posada sota el control de la BBC amb l’argument de les retallades pressupostàries. Com si TV3 o IB3 les posaren sota el control de TVE. Al País de Gal·les hi ha una potent reacció contra això que Tim Hartley ens va explicar amb tot luxe de detalls).
