Polisse (Polisse | Poliss)Maïwenn (Le Besco), germana d’Isid Le Besco, casada amb Luc Besson als 16 anys i mare d’una seva filla (relació que durà fins que Besson la deixà per Milla Jovovich), és autora d’una peça teatral autobiogràfica i ha menat una carrera d’actriu començada a l’infantesa, que ha passat pels escenaris i la gran pantalla, abans
Bella dorment (Sleeping Beauty) Debut com a cineasta de l’escriptora australiana Julia Leigh, una novel·la de la qual, The Hunter (Ed. Faber & Faber)) ha estat duta a la pantalla aquest mateix any per Daniel Nettheim (amb Willem Dafoe, Sam Neill i Frances O’Connor encapçalant-ne el repartiment). D’entre la seva producció literària destaca també Disquiet (Ed.
Hanezu (Hanezu No Tsuki)Va ser la sorpresa que ens descol·locà a Canes 2003: Shara, el film amb què Naomi Kawase debutava a la competició, la projectaven en l’última jornada del Festival, quan gairebé ja no et queden forces i tanmateix va aconseguir reviscolar-nos, amb la seva màgia. Kawase havia guanyat la Càmera d’Or el 1997 amb
Le Havre (Le Havre) Cinc anys després dels seu darrer llargmetratge, Llums al capvespre, el finlandès Aki Kaurismaki torna disposat a ensenyar les dents a l’Europa burocràtica i policial, projectant-se en el personatge d’un escriptor reconsagradament bohemi que ha renunciat a la vocació literària i fa d’enllustrador de sabates a Le Havre per estar amb la gent senzilla, rondar
El nen de la bici (Le gamin au vélo | The Kid with a Bike | El niño de la bicicleta | Il ragazzo con la bicicletta) Guanyadors de la Palma d’Or, amb Rosetta (1999) i L’enfant (2005), els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne tornen a la competició de Canes per quarta vegada i després que, amb la seva anterior pel·lícula,
Hi havia una vegada a l’Anatòlia (Bir Zamanlar Anadolu’da | Once Upon a Time in Anatolia | Il était une fois en Anatolie)Guanyador del Grand Prix de Canes 2003, amb Llunyà, el turc Nuri Bile Ceylan es forjà un prestigi de cineasta contemplatiu, gran força intimista i notable expressió visual; renom que va mantenir viu amb Els climes
Nota a peu de pàgina (Hearat Shulayim | Footnote) El departament de Talmud de la universitat hebraica [de Jerusalem] és un lloc increïble. És el departament més petit de la universitat, però se’l coneix pertot el món per la intransigència dels seus mètodes i de la seva actitud respecte a la possibilitat d’error, ni que sigui remota. Me
Pater (Pater)Durant tot un any, Alain Cavalier (14.09.1931) i Vincent Lindon (15.07.1959) es van anar trobant i es van filmar. El cineasta i l’actor, el president i el seu primer ministre, Alain Cavalier i Vincent Lindon. Els veiem alhora en la vida quotidiana i en una ficció que s’han empescat junts. Realitat i ficció; però és de
Casa de tolerància (L’Apollonide —Souvenirs de la maison close— | House of Tolerance)Músic i artista multidisciplinar, Bertrand Bonello ha compost la banda sonora d’aquest film, com n’ha escrit el guió i l’ha dirigit. Després d’haver tingut com a protagosnistes una parella amb una relació orgànica i visceral (Quelque chose organique), un pornògraf (El pornògraf), un transexual brasiler de gran bellesa
La piel que habito (La piel que habito | The Skin I Live In)Quarta vegada que Almodóvar entra en competició a Canes. La seva història d’amor amb el Festival va començar el 1992, quan va formar part del Jurat Internacional, amb Dépardieu de president. Però quan la cosa pujà certament de to fou set anys