Club 7 Cinema

La piel que habito (La piel que habito | The Skin I Live In)

Quarta vegada que Almodóvar entra en competició a Canes. La seva història d’amor amb el Festival va començar el 1992, quan va formar part del Jurat Internacional, amb Dépardieu de president. Però quan la cosa pujà certament de to fou set anys després, en presentar-hi Todo sobre mi madre (1999), que va ser molt ben acollida i valgué al manxec el Premi al Millor Director. El 2004, tingué l’honor d’inaugurar el certamen, amb la pèl decebedora La mala educación fora de concurs. Dos anys després, amb Penélope Cruz d’estrella, se li rebé amb els abraços oberts Volver, que féu forat en amplis sectors de la premsa especialitzada i entre els festivalers, però hagué de conformar-se amb el Premi al Millor Guió. De manera que va ser amb Los abrazos rotos, el 2009, la vegada que li sortí pitjor l’aventura “cannoise”: ni acabà de convèncer la crítica, ni tampoc el jurat d’Isabelle Huppert, que el féu tornar a casa sense cap premi. Es podria pensar, doncs, que s’ha anat refredant l’idil·li entre Almodóvar i Canes; però la veritat és que l’anunci d’aquesta seva quarta participació en la cursa per la Palma d’Or, ha tingut molt de ressó mediàtic. El mateix Almodóvar va emetre un comunicat explicant (després de setmanes d’intensos rumors que situaven la pel·lícula a Venècia o Sant sebastià) que va a Canes amb l’ambició de fer un bon paper en la cita mundial més important del cinema d’autor, però no penso en premis [sic]. M’interessen sobretot la reacció del públic, la premsa i els distribuïdors que es faran càrrec de la pel·lícula pel món (i és que, fins ara, li ha resultat ben rendible la promoció que Canes ha aportat als seus films, sobretot a França). I hi afegia: Estic molt content del resultat de «La piel que habito» i tinc una enorme curiositat per veure la reacció que hi ha al si tan variat del Festival. Un Almodóvar “de terror”, adaptant la novel·la Mygale / Tarantula, de Thierry Jonquet i amb Antonio Banderas, vint-un anys després de la seva darrera col·laboració, a Átame: promet ser un dels plats forts de la selecció oficial.
 

La piel que habito (La piel que habito | The Skin I Live In)

Director Pedro Almodóvar. Guió Pedro Almodóvar, basat en la novel·la Mygale / Tarantula, de Thierry Jonquet. Producció El Deseo (Espanya). Durada 2h00.

Repartiment Antonio Banderas (Dr. Robert Ledgard), Elena Anaya (Vera), Marisa Paredes (Marilia), Jan Cornet (Vicente), Roberto Álamo (Zeca), Eduard Fernández (Fulgencio), Blanca Suárez (Norma),  Bárbara Lennie (Cristina), Susi Sánchez (mare de Vicente), Fernando Cayo (metge), José Luis Gómez (president de l’Institut de Biotecnologia).

Sinopsi Des que la seva dona va morir carbonitzada en un accident de cotxe, el Dr. Robert Ledgard, eminent cirurgià plàstic, s’ha consagrat a crear una pell nova, amb què hauria pogut salvar al seva dona. Al cap de dotze anys se’n surt: aprofitant els avenços de la terapèutica transgènica celular, aconsegueix cultivar-la al seu laboratori. Es tracta d’una pell sensible a les carícies que tanmateix esdevé una autèntica cuirassa contra qualsevol agressió, tan externa com interna, que pugui patir l’organ més extens del nostre cos. Ara bé, a més dels anys de recerca i experimentació que hi du esmerçats, a en Robert li calen una dona que li faci de conillet d’índies, un còmplice i una absoluta manca d’escrúpols. Quant als escrúpols, mai no l’han amoïnat gaire: simplement no en té. De còmplice, ja pot comptar amb Marilia, la dona que sempre s’ha ocupat de Robert, des que va néixer: no hi podria haver millor còmplice. Queda doncs, la dona-conillet-d’índies… Fa anys que desenes de joves van desapareixent de casa seva, sovint de bon grat. Un d’aquests comparteix amb Robert i Marilia el casalici d’ El cigarral. I això, contra la seva voluntat…

Vídeos [Tràiler VOSA] [Tràiler VOSF, Fragments, entrevista, roda de premsa, al Festival de Canes 2011]

Webs oficials [Thesinilivein (ang)] Facebook oficial [Theskinilivein (ang)]

Festival de Canes 2011 [Competició: La piel que habito (fr / ang /esp)]  Premis al Festival de Canes 2011 [Prix Jeunesse, Premi de la Comissió Superior Tècnica (a José Luís Alcaine, director de fotografia, pel treball amb la llum)]

Articles en aquest blog [Amb Almodóvar i Miike, el cinema de gènere] [L’Almodóvar que ve]

Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dijous 19 de maig ] [Tot Canes 2011]

Cròniques [Diari de Girona: Almodóvar revela a Canes ´La piel que habito´] [Vilaweb: Amb Almodóvar i Miike, el cinema de gènere]

Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] | Almodovar si converte all’horror “Con Banderas debutto nel noir” (La Repubblica, 04.03.2011), del qual n’ha parlat La Vanguardia: Almodóvar cree que Banderas es “perfecto” para interpretar a un antisocial (La Vanguardia, 04.03.2011)

Vendes internacionals [FilmNation] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Pathé] Dist. it. [x]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [Fitxa Club 7]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO © El Deseo Elena Anaya i Antonio Banderas, a La piel que habito, de Pedro Almodóvar

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!