Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Dissabte de feina. Avui hem tingut tot el dia una trobada de les edicions locals de VilaWeb. Hem repassat un munt de temes i hem acabat, com és la tradició amb un dinar de llarga sobretaula.

Les edicions locals van ser una de les apostes més encertades de VilaWeb, en el ja llunyà 1997. Han passat molts anys i molta aigua des d’aleshores i és evident que el projecte s’ha de reformular, vist com ha canviat la informació i vist com ha canviat de forma especial la informació local.

D’ací neix la feina que estem fent els darrers mesos virtualment i que avui s’ha concretat en una trobada presencial.

Perquè malgrat els anys que han passat això sí que sembla inevitable i per anys que ho siga. Trobar-nos en carn i ossos, com si diguérem, segueix sent la forma més eficaç de posar fil a l’agulla. Malgrat tot, fins i tot malgrat el twitter.

Un dels costums que he adquirit per culpa de l’iPad és el de repassar alguns diaris a la nit al llit. Ho faig amb el New York Times en especial. Durant el dia el mire per les notícies d’última hora però a la nit, amb calma, repasse les seccions de món i opinió, sovint també les pàgines locals, amb una mica d’enyor supose. Avui, difícil d’evitar, un grapat d’articles recorden John Lennon però només m’ha interessat el de Yoko Ono. No és bo però sona real, que és molt.

I amagada en les pàgines locals he trobat la notícia cridada a impactar: podria tancar el vell Chelsea Hotel, allà on una nit amb Janis Joplin va ser prou perquè Leonard Cohen escriguera una de les cançons més belles que mai no he escoltat. Em costa creure que un lloc com aquest, que va ser casa d’Arthur Miller, de Bob Dylan, de Tennessee Williams o de Frida Khalo, l’indret on Arthur C. Clarke va escriure ‘2001’, puga desaparèixer del mapa, esborrat per la indiferència o per la ignorància. Però el món d’avui és així i això que Lennon s’ha estalviat. No?

Els companys de Comissions Obreres han estrenat una nova versió digital de la seua revista Teranyina. Teranyina és una publicació que distribueixen al País Valencià, Les Illes i el Principat i que té una sensibilitat especial cap a la llengua i el país. En el primer número de la nova època van demanar per fer-me una entrevista que, evidentment, vaig acceptar de fer amb molt de gust. Ací baix teniu la versió en vídeo de l’entrevista i ací la versió en text. Per molts anys Teranyina.

Després d’unes setmanes molt intenses una miqueta de mandra. Fa fred ací a Bétera però anirem a sopar els amics. He passat la vesprada sota una manta mirant films barats que anaven tirant una tele rere una altra. Amb un ull posat a la web i el twitter per a veure com evolucionava aquest despropòsit dels controladors i l’estat d’emergència. Ahir tot va anar tan ràpid que encara estic una miqueta desconcertat de veure com la gent accepta amb tranquil·litat un fet tan greu. Fins i tot aplaudint. La guàrdia està molt baixa en aquest país, i no dic ja en aquest estat… Supose que això se’m suma a la mandra.

Avui Marti Dominguez ha estat el director convidat de VilaWeb.

La seua petjada fonamental són aquestes Opinions Contundents, un nou format d’opinió que ha tingut una gran rebuda i que supose que seguirem cultivant. Es tracta d’afegir opinions d’una forma molt destacada a VilaWeb, puntejant els temes dels dia i aportant una visió de qualitat. Opinions fetes a l’instant sobre un tema que està passant ara mateix.

Així avui, per exemple, l’Oriol Bohigas opinava sobre la crisi del PSC, el propi Martí sobre l’embolat aquest creat per la NASA i la vida extraterrestre, Joan Becat sobre el corredor mediterrani i Jaume Terrades sobre la crisi econòmica i la mediambiental. 

A VilaWeb la discussió sobre com entrar l’opinió ve de lluny. Fer informació i poca opinió ha estat un dels nostres trets característics aquests anys, en bona part per diferenciar-nos de molts digitals que només són d’opinió. Però potser hem tibat massa de la corda i hauríem de trobar la manera d’entrar de forma agradable i interessant més opinió també a les pàgines del diari.

Pels correus que he rebut i els comentaris de la gent l’experiment d’avui, proposat pel Martí, ha agradat molt i podria ser una via nova per a fer-ho. Ho estudiarem…

M’he baixat amb l’iPad Project, la nova revista mensual creada per Richard Branson. Fins ara la versió per iPad de Wired era la màxima referència del sector però des d’avui em rendisc a Project. Dir-ne espectacular és poc. És tot un nou concepte, trencador, interessant, visualment colpidor, periodísticament compacte. Una gran publicació.

I una curiositat. Resulta que l’amo de Virgin el primer negoci que va fer, amb setze anyets, va ser una revista per a estudiants de batxillerat, que va fracassar. Ara es venja…

PROJECT magazine cover video from PROJECT on Vimeo.

(Això del vídeo és la portada, la portada real vull dir…)