escriure davant el motiu. escriure davant l’objecte més nu, més silenciós, més avorrit, més exigent, més simple, més envitricollat. meravellament a flor de terra, a flor d’ona, entre els grans esclats d’aquesta llum tardoral que m’intoxica a fons. vull agafar, retenir, deixar tremolar aquesta sensació d’un instant que es fon, aquest tocar l’espai que veig i aquesta remor de vida. el color del cel. el llenegament dels mots. la deriva d’un or vell vegetal que m’entra per darrere els vidres gropallosos de l’estudi i que cala foc a les paraules.
&&&
com si escrivís damunt el full de l’aire. caminant sobre les olors del bosc, laminant les olors fins que es convertesquin en fulles de paper on poder inventar frases concises, escatades, exactament i delicadament ajustades. cercles descrits i incorporats com un camí que es consumeix i s’evapora enfonsant-se en una sensació vitenca, oberta de la realitat que través amb tota la lluminosa plenitud.
&&&
els tractors fan solcs i fan sembra. voldria fer solcs a la plana i sembrar-hi mots. els ocells en estols es llancen rere els solcs sembrats per menjar-se les llavors. els lectors en estols es llancen reres els solcs sembrats per menjar-se els mots. HAHAHAH!
&&&
[imatge sebastià perelló]
una ressonància unànime: la solada que hi ha davall cada caquier. una
solada de fulles vermelloses, fulles d’almangre, de call vermell, de
sang presa. una clarificació de l’espai. el món al meu costat em mira,
em projecta, em gratifica. agaf una fulla de caquier de la solada i
l’enfil amb un altra fulla: faig un enfillol de fulles. després, a la
intimitat de l’emoció, cada fulla serà convidada a prendre la paraula.
una dirà l’abisme. una altra el nus enigmàtic. la de més enllà
l’incomprensible. la de més aquí
una escansió. la més llunyana una insurrecció tendra i porosa. cadascuna
anomrnarà la joia com un foc lleuger per damunt del dolor i a través de
la nit. foc aferrat a la negranit: imatge de rosselló-pòrcel, incendiari estimat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!