El proper diumenge, 28 de novembre, sabrem amb quina força governarà Artur Mas a Catalunya i, de retruc, podrem valorar l’abast del #votaindependencia. Però, mentre no arriba el gran dia (que esperem que no quedi en una gran decepció), val la pena llegir, com a mínim, dos grans apunts. El primer, per visual i épic,
Atenent a les madures i serenes paraules de Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura, segons les quals en Joan Puigcercós és un imbècil, jo, com en Joan, sóc imbècil. Jo, com en Joan, rebutjo l’espoli fiscal a què es sotmet el meu poble amb l’excusa de la solidaritat hispànica. Jo, com en Joan, rebutjo la càrrega
Està molt bé que CiU desitgi una Catalunya millor, com diuen al seu eslògan. Ara, és evident que la totalitat de partits que es presenten a les eleccions del proper 28N també ho vol, això. CiU vol una Catalunya amb més peatges, menys problemàtica (ells diuen més respectada) i menys social. El PSC vol una
Resulta difícil parlar del galdós paper de la diplomàcia espanyola en l’assumpte del Sàhara sense tenir en compte que, fins fa ben poc temps, es tractava d’una autonomia espanyola (com nosaltres, tristament). Espanya, amiga (com el PSC) del govern marroquí, compta amb la complicitat escandalosa de Duran i Lleida i, per extensió, de CiU. El
Malgrat el creixent nerviosisme de totes les forces polítiques catalanes que es presenten a les properes eleccions, em centraré en l’increïble ventall de possibilitats que ofereixen aquests comicis. Val la pena destacar que, per primer cop, podem triar entre tres partits explícitament independentistes. Aquesta oferta electoral és, contràriament al que defensa (tristament) Esquerra, si atenem
Ara que, escapçat i ridiculitzat l’estatut, els uniformistes espanyols tenen via lliure per fer i desfer tot allò que hem creat des de la sobrevalorada transició ens podem anar preparant per una escalada de despropòsits al voltant de la llengua, la nostra (per si algú en tenia algun dubte). El més senzill és culpar-los a