En una conjunció tan simbòlica com ha estat aquest diumenge 10 d’octubre de 2010 a les 10 i 10 del matí ha començat a circular el #votaindependencia, que vol aplegar les piulades a les xarxes socials, els apunts a blocs i els articles a premsa digital i impresa que n’assumeixin la idea bàsica i que
Sense accent, perquè és un hashtag, una paraula que pretén recollir totes les piulades a les xarxes socials i tots els apunts en blocs amb un missatge en comú: a les properes eleccions del 28 de novembre l’independentisme ha d’anar a votar perquè ens hi juguem les condicions polítiques dels propers quatre anys. I té
Enmig del devessall de declaracions polítiques pròpies del moment, avui Vilaweb recull les d’Artur Mas en referència al concert econòmic: “Si les respostes són que no, després que ningú se sorprengui ni que ningú s’estranyi si la deriva que agafa Catalunya és una deriva cap a una llibertat pròpia”. Per damunt de tota altra consideració,
Digueu-me pesat, però continuo tenint la sensació que no som capaços de reaccionar. Continuo entestat en la idea que del proper 28-N n’ha de sortir un parlament amb més diputats independentistes que no els 21 que ara tenim. I no em refereixo a diputats que ho siguin a títol individual, sinó a diputats amb qui
Falten 55 dies i mantenim el repte de reforçar com sigui el missatge que les properes eleccions són les de la independència. S’ha acabat l’etapa autonomista i no té cap mena de sentit que ens hipotequem quatre anys amb un govern que no vol fer el referèndum que demanàvem el 10 de juliol. Aquest ha
“… aquesta predominança de l’ambició d’emancipació nacional que detecten les enquestes des fa força mesos, fins i tot abans de la sentència del Constitucional –i, per tant, que no sembla pas reactiva– [Cardús recorda el Racòmetre de dilluns passat: “el 48,8% dels enquestats votarien sí en un referèndum sobre la independència, mentre que un 9,7%
Abans que res, recordeu això, sisplau: No cal que us recordi què va ser el 10 de juliol de 2010. Una catarsi col·lectiva com la del 18 de febrer de 2006. Aquell dia sí que ens vam agradar. El 18 de febrer del 2006 i el 10 de juliol de 2010 sí que ens
Els qui aneu seguint el bloc sabeu que m’agrada penjar un apunt de balanç a final de mes amb les estadístiques, els apunts més llegits, etc. Ahir, però, no em va ser possible. Val a dir, però, que aquest setembre no he estat gaire actiu. Veureu que vaig escriure els primers cinc dies però després