I continuo pensant que el nostre principal problema, des que al mes de juny Artur Mas es va comprometre a no fer cap referèndum sobre la independència a la propera legislatura, són els bons resultats que segons les enquestes obtindrà la coalició. El poble es va manifestar en massa el 10 de juliol pel dret de decidir i ara sembla que tothom se n’oblida. Som ben estúpids si desaprofitem el capital que allò va representar per a l’independentisme. Som ben estúpids si ho oblidem tot i convertim l’objectiu de treure’ns de sobre el tripartit en un premi de consolació.
Teníem un camí fet que va culminar encara no fa tres mesos. Vam dir que l’autonomia s’havia acabat i que això no tenia més sortida que decidir el futur nacional a les urnes. I ara tota aquella massa independentista és a punt de donar la majoria absoluta a una coalició que s’ha compromès en el sentit contrari. I estem tan desorientats que encara ens fa por el fantasma del tercer tripartit com si fos una amenaça real. I estem tan cecs que en tenim prou si solidaris i reagrupats treuen el caparró al Parlament amb tres o quatre escons. Tant hi fa, que la majoria independentista que sabem que existeix se’n vagi a CiU i que això pugui frenar el procés quatre anys o fins estroncar-lo. Ara sembla que el més important no és la independència, sinó destrossar el tripartit i fer amb Esquerra tanta sang com sigui possible. La venjança ens té encegats i el compte enrere continua. I en David Madí que, des de Còrsega, s’ho mira i riu per sota el nas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El mateix passa amb el tema del Canvi Climàtic i l’abús que es fa dels recursos naturals.
Algú amb criteri pot argumentar amb dades i explicacions contrastades i verificades la realitat de l’estat del planeta, però per desgràcia els receptors d’una gran massa de la societat estan averiats, desconnectats, connectats al “Sàlvame”, enganxats a la playstation, il·luminats per la fórmula 1 i el futbol o espantats perquè al costat de casa i viu gent estranya als quals no se’ls hi diu ni bon dia o, sobretot, espantats per la crisi.
Crec que l’encertes de ple, i que al llarg d’aquesta legislatura en Madí ha estat fi en els seus moviments…
No ho sé, quan veus a la Ferrusola en prime time escalfant el gruix convergent (feia temps que no era entrevistada!), pocs dies després, dissabte o diumenge, apareix l’Oriol Pujol pels volts de les 12 del migdia fustigant els cervells de la gent més gran, la Rahola continua aparaixent fins a la sopa per tot arreu amb un missatge clarament tendenciós a favor de CIu, etc., t’adones que el món sobiranista haurà de fer mans i mànigues per intentar contrarestar tot aquest arsenal mediàtic convergent.
I al final anem a parar al mateix lloc de sempre. Com més unitat independentista s’aconsegueixi més multiplicador serà el resultat independentista. Si una cosa reclama la gent és unitat. Segons com t’ho miris, unitat de qui sigui! Aquest simple gest és un acte de cedir. Per aconseguir unitat, s’ha de cedir. És això el què vol veure la gent. Una mica d’humilitat. Aquest gest seria més multiplicador que qualsevol campanya, però sembla que no pot ser i no ho puc entendre de cap manera. Aquí s’escapa alguna cosa…
Proposo que la societat civil organitzem una campanya electoral unitària alternativa a favor dels grups independentistes (ERC, RCat, SCI). No tinc clar què s’hauria de fer, però fem-ho!
El quart poder ens està guanyant la partida.
Salut i independència!!!
PD. Per cert, has donat un cop d’ull a les famoses doc dessions del flamant Mas? Curiosament, els dos primers videos que representa que parlen de la Nació, no hi ha manera que es posin en Play. Només són allà per fer bonic, és a dir, sobre la nació catalana i el seu futur, en Mas no diu res.
En Madí ho té tot controlat…
Covard, ambigu, indecís, que vol i dol, que a l’hora de la veritat es caga les calces i prefereix anar tirant. Jo crec que l’afirmació de Mas en el sentit que no estem madurs per la independència expresa bastant bé el caràcter caganer dels catalans. Admetem-ho. Així és el català mitjà.
I tenim un exemple recent que expressa molt clarament això: El gener del 2004 tot Catalunya es caga les calces i, per no enfrontar-se a Espanya, es carrega en Carod, el màxim i principal exponent del independentista català dels darrers vint anys. Encara avui, té una vicepresidència de merda. I tot per desafiar Espanya.
Per cert, jo votaré Esquerra.
No perdem la fe. No podem estar sempre en efervescència. El procés per la independència té i tindrà altibaixos. Es normal.
Jo prefereixo anar al dia. Es el millor. Tot arrivarà.