XII Festival de Poesia de la Mediterrània. El director Carles Santos presenta “Nocturn”, un espectacle poeticomusical per recordar George Sand i Chopin Dia: dilluns, 31 de maig de 2010 Hora: 20 hores Lloc: sala d’actes de l’edifici Sa Riera, c/ de Miquel dels Sants Oliver, 2, Palma El poeta, músic i director Carles Santos presentarà
XII FESTIVAL DE POESIA DE LA MEDITERRÀNIA Dilluns 31 de maig de 2010, 20h Edi?ci Sa Riera – Palma ACCIÓ POETICOMUSICAL PER A GEORGE SAND I FRÉDÉRIC CHOPIN: NOCTURN Piano i imatges: Carles Santos Dimarts 1 de juny de 2010, 21h Teatre Principal – Palma CONCERT DELS POETES MUSICALS: ELS AMICS DE LES ARTS Dimecres
Obris una calaixera, fa olor d’espígol i de temps, trobes una història que no recordaves, com si no fos teva. I la llegeixes de bell nou… CADÈNCIA [Imatge de Pierre Buraglio] Tu tenies dinou anys i a punt la joia el juny de 1968 quan et vaig conèixer a Barcelona, tota eufòrica perquè t’acabaven de
Anar amb avió de Palma a Barcelona, ahir, va ser un turment. Cua de la finestrella d’Spanair per recollir la targeta d’embarcament: setanta-cinc minuts d’espera que et desespera. Vaig demanar el llibre de reclamacions. M’enviaren a una oficina sinistre i em donaren tres fulls del Govern de les Illes Balears per omplir, i ja et
Volar cap a Barcelona és sempre una festa. És com qui agafar el metro o el bus, també, tan bé. I si és per presentrar un bon llibre de poemes d’un amic és una festa elevada a l’enèsima potència.Amistat i escriptura: un bon tema per pensar i per textualitzar.Mirau el que em contesta en Sebastià
A LES 19.30, A L’ESPAI MALLORCA, JAUME C. PONS, SEBASTIÀ PERELLÓ I AQUEST PLAGUETER LLEGIREM, PRESENTAREM, CELEBRAREM I BRINDAREM PER L’ARRIBADA AL MÓN DEL LLIBRE DE POEMES PERCACERIES de l’amic i escriptor Sebastià Perelló.ELS AMADORS DE LA POESIA HI ESTAU CONVIDATS!
Puc assegurar que tots aquests textos tenen qualitats literàries, emperò cada lector ha de cercar els que s’avenguin més amb el seu estat d’ànim. Vet aquí la petita biblioteca pre-estiuenca. Males companyies, de Marc Cerdó (El Club dels Novel·listes), Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara (Edicions de 1984), Percaceries, de Sebastià Perelló (Lleonard Muntaner Editor),
No el tenc (aquest art de viure).Un art de viure no es una recepta o un objecte: cal fer-lo sempre seguit (desfer-lo, trunyellar-lo, inventar-lo, saber-lo, recercar-lo…)Un no-res em fa mal (ara mateix, dues telefonades).Avui he viscut una sessió de veu magnífica amb un mestre, N. C. (m’hauria de bastar per sobreviure, no hauria de mester
UNA EXCEL·LENT SOBRETAULA, dins la setmana BARCELONA POESIA,que fa mengera, que fa discutiguera, que fa pensera, que fa contestera, que fa visquera i mil i una coses més. Gràcies, amics! “El poema és l’única bomba” Arnau Pons “Je ne connais d’autre bombe qu’un livre”: “L’única bomba que conec és un llibre.” Ho va
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
A REAL AND FURIOUS TENDERNESS In the beginning there was emotion. [Traducció d’un text meu a l’anglès] “Shit!” you said with a sharp, strangled cry, as if you’d trapped your finger in a door. You were reading the newspaper, and you saw the item in the corner of a page.
——El desig, ai!, el desig: el fons del desig és un raig de tenebra.——Ciceró ha definit el desig així a Tusculum, IV: Desiderium est libido vivendi ejus qui non adsit. El desig és la líbido de veure algú que no hi és.——Sí, la joia de veure l’absent.——En el de-siderium hi ha l’astre de l’absència.——L’al·lota, filla
qui t’ha obligat a dir que la taca de les roselles amb la paret escrostonada d’esquena d’ase al fons era un escenari que et recordava la guillotina?no hi ha remeicerques un ritme inesperat i penses tot d’una amb la Gertrude Stein i l’Alice B. Toklas a la casa amb vistes del carrer Dos de maig
Li vaig dir amb paraules alades, li vaig dir amb la saliva més llatina, li vaig dir mormolant cada fonema com si fos un vou-veri-vou, li vaig dir amb bones: «Cal que, a més a més de la lectura que fas de les obres dels escriptors que estimes, privilegiïs un altra i alta lectura: aquest
«Recordo que bufava les bosses de paper per poder-les petar.Recordo els polos, de nata, de xocolata o de fruita, que es partien (normalment) en dos trossos.Recordo la corona d’estrelletes que apareixia als dibuixos animats quan algú s’havia fotut un cop al cap. I les bombetes enceses que indicaven les idees brillants.Recordo els llençols freds a