Llibres, música molt encertada (Norah Jones, Sting…), un espectacular teclat sense fils. I l’alegria de veure els xiquets amb tot de coses, cadascú amb els seus jocs. Ací a Bétera el matí és espectacular, passant de casa a casa i obrint paquets durant hores. I una bona partida a l’scalextric que li han deixat al meu nebot Pau. Què feia anys que no jugava jo a l’scalextric…
La polèmica sobre l’escaner corporal que el govern dels Estats Units vol imposar m’ha permès entendre que em va passar fa un temps a l’aeroport de Buffalo.
Aleshores no sabia ni que existien els escaners aquests i en passar la fila per anar a agafar l’avió un policia em va dir que entrara en una mena de cabina i alçara els braços. Allò era com una dutxa i quan em van tancar va començar a eixir aire per tots els costats. Jo em vaig posar a cridar com un histèric (em vaig espantar realment) i finalment m’obriren la porta i vaig eixir renegant en arameu. Tant renegava que el policia es va espantar i em va demanar que em calmara –cosa estranya en els hieràtics policies americans. I com a argument em va dir que era per a saber si jo era un “terrorista”. L’explicació encara em va indignar més així que li vaig respondre com un tro preguntant-li si em veia “cara de terrorista”. El pobre home em va dir que no i em va deixar passar demanant disculpes i tot.
Avui, però, això no passaria. Ni jo podria cridar ni em tractarien amb cap delicadesa.
Fa unes setmanes lamentava la desaparició de Soitu i em preguntava què volia dir i si el diaris en paper no haurien guanyat la batalla de la marca a la xarxa. Ara amb el cap d’any arriba una notícia pitjor com és el tancament de la redacció de NetZeitung. Dic de la redacció perquè els seus propietaris han decidit fer fora els periodistes i deixar un agregador informàtic en el lloc on es va construir un dels primer diaris electrònics de debò d’Europa. Mal senyal.
Amb la gent de NetZeitung vam tenir una certa relació fa anys. El seu director Michael Maier va participar en el congrés que vam organitzar a Barcelona en ocasió dels deu anys de VilaWeb i després vam mantenir una certa correspondència. Fa uns anys els van comprar una empresa sueca, si no ho recorde malament i les coses es van complicar. Fins ara.