RES DE FLORITURES I PRELIMINARS Les golfes suraven de merda de colom: de colomassa. L’aire era tan espès que ni la mascareta servia per respirar. Però calia que salvàs algunes cartes, alguns llibres, alguns papers de notari, alguna cosa íntima de tota aquella capsada que ocupava les sales, acaramullada de qualsevol manera, en què les
Paragramatitz el Robert Musil jove que cerca per tot Berlín un lloc per estar. Visita tota casta de cambres: grans, petites, cares, barates, altes, baixes, fosques, lluminoses, elegants, tristes, terribles.Escriu: «cercava alguna cosa sense saber què: ni una oficina, ni una peça de treball o d’estada, només una cambra com la que hagués habitat l’home
Karina de la Encarnació sabia que la seva única escriptura possible era descriure les formes tan variades de les ferides que li sortien com una floració desitjada en qualsevol lloc de la pell, de la carn, de les vísceres, de la còrpora. Vet aquí un fragment del seu Diari de ferides.«Tornen les mateixes de sempre,
Em sembla molt bé aquest editorial de dotze diaris del Principat.És suau i ha mogut tot el Brunete mediàtic, i l’altre.I si s’unissin un fotimer de diaris dels Països Catalans?La nació vera i de cada cop més oblidada.Pensar-ho! Ho he de repensar! [Foto, per remirar, de Beckett]
M’he passat per l’orella les Cartes a un jove poeta llegides per Denis Podalydès: un guster de diccions rilqueanes.I aquests horabaixes també escolt la música picada i gevienca de Pau Vadell al seu Temple: un amic, aprenent de poeta com el Plagueter mateix.Acab de rescatar un article boníssim de l’amiga i periodista de Lletres de
Amics Assumpció & Vicent, quin guster veure el nou disseny d’América Sánchez!Quasi no l’he pogut assaborir i ja el sent ben meu. I em sent també, tan bé, com un nin amb disseny nou! América Sánchez m’agrada des de fa més de trenta anys! És el retrobament amb un vell amic. Quina rara coincidència i
CASTELLET ENS MOSTRA I ES MOSTRA. M’ha arribat el llibre com un regal caigut del correu postal. Feia estona que l’esperava, anys. Som un fan de la literatura en primera persona del crític i amic J. M. Castellet. Quan l’any 1988 va treure Els escenaris de la memòria (Edicions 62) vaig fer una festa grossa.
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-alt:”Times New Roman”; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Cambria;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt;
APUNT AL NATURAL Chemins, taches rousses des sédums, lianes des clématites sauvages, chaleur du soleil couchant.(Noté d’abord cela, por ne pas oublier l’intensité singulière de ces instants.) Philippe Jaccottet I A dalt el cel llarg i alt amb estols de niguls paral·les i prims rosanegrencs. Enmig els turons ponentins allargassats de tinta xinesa amb taques
Dos dies sense escriure a la Plagueta! On és el nulla dies sine post?Això vol dir una activitat frenètica, una acumulació d’esdeveniments, un truller cultural (a més a més del personal).En mig de tot un alegria gran: la presentació als mitjans de comunicació d’un fet tan senzill com profund i extraordinari: el PEN català (que
Moby Dick, la lletra de Melville, un espectre per meditar sobre el buit, l’absència, l’abisme, l’ofegor, la gran mortalla en què un dia o l’altre serem enrotllats.«M’estimaria més no fer-ho», la barricada de Bartleby.Melville, una llarga capacitat de refús. Un llenguatge que malmena la gramàtica, buida el sentit, obri escletxes en els dics de la
Avui, a les vuit del vespre s’inaugura l’exposició: EL CHE SAHRAUÍ a l’edifici la Riera (Carrer Miquel dels Sants Oliver, 2) de Palma.Un col·lectiu d’artistes, amb Pedro Oliver de catalitzador, que lluiten pel reconeixement del Poble Sahrauí i expliquen amb pancartes i imatges la seva odissea.VISCA EL POBLE SAHRAUÍ LLIURE!
I acab de descobrir que Franco Battiato ha tret un disc nou Inneres Auge. Quin guster! Come un branco di lupi che scende dagli altipiani ululando o uno sciame di api accanite divoratrici di petali odoranti precipitano roteando come massi da altissimi monti in rovina. Uno dice che male c’è a organizzare feste private con
Dreta i nua dins aquesta paret de mirall d’una habitació d’hotel em trob, feta un llàtzer, i carregada d’una extenuació tan extrema que no tenc ni ganes de pensar en aquesta anècdota senzilla i terrible, versemblant i rèmora, que m’és com un invent cruel del meu cervell cansat i rebentat, tocat, que quan es posa
Quan he agafat les quatre-centes catorze planes de Rebecca de la vella amiga escriptora anglesa, Daphne du Maurier, en la traducció catalana de Marta Perales que ha tret Edicions 62, he sabut que era el dia exacte per llegir-la. Aquest matí havia fet recerca amb el meu germà sobre la vida de mumare. I avui