Plagueta de Bord

APUNT AL NATURAL

Chemins, taches rousses des sédums, lianes des clématites sauvages, chaleur du soleil couchant.
(Noté d’abord cela, por ne pas oublier l’intensité singulière de ces instants.)

Philippe Jaccottet

I

A dalt el cel llarg i alt amb estols de niguls paral·les i prims rosanegrencs. Enmig els turons ponentins allargassats de tinta xinesa amb taques de boscos i alguns pins dibuixadíssims per les darreres resplendors d’un sol gelat, post. I entremig, entre la meva posició mòbil de caminador i les vinyes, una línia de boira que no s’acaba mai com el tall d’un ganivet d’acer creixent sense repòs.
Llavors fuig del ciclorama camperol i em llanç, m’enfons, en el trebolí dels pàmpols en podridura que mostren unes tonalitats diverses i fortes de llautó, el color de la terra que se’ls menjarà.
i II

Tot d’una, en un camp abandonat ple d’embalums, grues demuntades de construcció i casetes prefabricades d’obra, entre els lladrucs d’un ca negre i ferotge, el cop fiblador i estupefaent d’aquell roser salvatge, vermell sang presa, que em clava la bellesa de l’insperat gest clàssic entre l’horror.

[Foto: Beckett a Tànger]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!