Sovint una novel·la és alguna cosa més que allò reflectit al llibre. La seva escriptura comporta anècdotes, històries rebutjades, imatges fundacionals i bona cosa d’altres petits detalls que poden ajudar, més que a entendre-la a gaudir-ne. Sempre he pensat que una novel·la s’ha d’explicar per ella mateixa, que no s’hi val a intentar reforçar les
SOMRIURE Fa dies que la tendresa ha tornat a les nostres mans i que la vida es mou amb la intangible cadencia d’un núvol lleuger de primavera. Sóc feliç cada cop que m’adono que encara seguim creient en immaterials promeses d’aire. Mentre tot anuncia irreversiblement que el món és a punt de caure al precipici
El somni de Tàrraco, publicada en català per Edicions 62, és la darrera novel·la de X. R. Trigo. La història té lloc a Tarragona, la ciutat que Octavi August va convertir amb la seva presència (27-25 aC.) en la capital efectiva de l’Imperi Romà. Novel·la d’amor i d’intriga, pretén reconstruir aquella època llunyana ajudant-se de
Tant de temps al punt de fuga i just acabe d’advertir l’altre verd-blau de la teua mirada, exactament com si es tractés d’una fugaç anamorfosi. (Poema inicial. Primera part del llibre: All My pretty Ones) _________________________________________ 1. Una inquietud em sobta que no és l’angoixa de la pàgina en blanc, ni la substitució
Tot i que no sempre puc dedicar-li una atenció preferent, sempre he pensat que “El violinista celest” és el meu dietari en xarxa. Ara, amb motiu de la publicació d’El somni de Tàrraco (Barcelona, Edicions 62), que veurà la llum el dia 27 d’octubre, vull deixar constància de les presentacions, xerrades i actes que es
MONTPELLER, GENER Has de fer-te una altra pell sota les pedres arraconades de la gorga brava -tota d’espais orbs- en què ara habites entre el blanc de companyies dòcils. Travessa el mite d’una biografia i mira’t en la llunyania d’una aigua serena. Has de triar el naixement, les roques, el blau. Ricard Mirabete
Dilluns, 5 d’octubre de 2009. A mitjan tarda van pujar els núvols des de la riba. Avançaven entre les agulles dels pins en forma de boira i seguien per sobre del ràfec de teules de l’hotel, ja a penes hi havia hostes, cap al nord fosc. Destil·laven, els núvols, tints de pissarra, calç i ferro,
Després d’una vida comercial que ens ha deixat a tots bastant satisfets –espero que sobretot als lectors-, Els secrets de la reina comença ara la seva nova vida en butxaca. Mai millor dit, perquè l’editorial que la publica és “La Butxaca” del Grup 62. Els novel·listes sempre tenim una opinió moderada dels llibres que anem
FOIXIANA Perquè Foix ja no és un autor, sinó un gènere. Sol, i de Foix, i amb el gest de l’estrella em bec, tantost, les blaves longituds per boscos tous i aromes de canyella i punts dements que m’abracen, perduts. Si sóc: on vaig? Per quin asfalt sens rella, -per quin film