El violinista celest

Tant de temps

al punt de
fuga

i just acabe
d’advertir

l’altre
verd-blau

de la teua
mirada,

exactament

com si es
tractés

d’una fugaç
anamorfosi.  

(Poema inicial. Primera part del llibre:

 All My pretty Ones)      

_________________________________________

1. 

Una inquietud em sobta

que no és l’angoixa

de la pàgina en blanc,

ni la substitució 

del fal·lus per la ploma,

sinó com fer

per atrapar l’enginy

que vinga a contemplar

el meu volgut melic

sense ignorar el d’altres. 

Altrament,

el joc en solitari,

em sembla que es diria

narcisista.     
                    
 

(poema nº 1 de la segona part del llibre: Follies)  

Isabel Robles, Llibre
dels adéus, Perifèric Edicions, 2009 

_______________________________________________

Isabel Robles
(Alhambra, Ciudad Real, 1948) és professora d’anglés. Ha publicat articles des
d’una perspectiva de gènere sobre Virgínia Woolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Simó
i altres, així com traduccions de Myrna Lamb (Què heu fet per mi darrerament?), Anne Sexton (Poemes), e. e. cummings (44
poemes) i Edgar Allan Poe (Ciència
ficció). Amb L’espiral (1994) va
guanyar el premi de poesia La Forest d’Arana de 1993.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!