Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

La pregunta que acabo de fer a Barroso (i la resposta)

2

Pregunta de Raül Romeva a Durao Barroso:

Una de las funciones más importantes de la Comisión Europea es actuar como garante de los Tratados, especialmente con relación a la protección de los derechos humanos, dentro y fuera de la UE. En ello se basa la CREDIBILIDAD de la Comisión y de la Unión. Se trata de ser ejemplares en este tema para poder exigir a otros que lo sean.

GUANTANAMO ha sido uno de los episodios más tristes y lamentables de los últimos años. Y lo más triste es que su existencia ha sido posible gracias a la complicidad, por activa o por pasiva, de gobiernos e instituciones europeas: detenciones ilegales, prisiones secretas, autorización de vuelos criminales, tortura,…

Señor Barroso, usted ha sido señalado directamente como corresponsable por su papel y su actitud durante su mandato en Portugal, y su silencio al frente de la Comision.

Qué piensa hacer para compensar los errores pasados, reconocidos incluso por la administración norteamericana, y para evitar que se repitan? Como piensa compensar a las personas que han sido detenidas y retenidas de forma ilegal?

Respuesta Barroso: My Comission has done everything to ask the Member States to give all the information concerning the renditions. I personally asked Bush to close Guantanamo. We may disagree in many things, but you can’t question my commitment towards Human Rights.
Font foto: Green/EFA

New Green Deal/crisi: propostes concretes en l’àmbit del transport

0

El Wuppertal Institute for Climate, Environment and Energy ens ha presentat avui l’informe que li vàrem encarregar com a Verds/ALE en relació a com hauria de ser un Green New Deal ambiciós i factible a la vegada que ens permetés a afrontar de manera eficient i sostenible la sortida a la doble crisi que estem vivint: ambiental i econòmica.  Sóc dels qui pensa que les crisis no s’acaben, de les crisis se’n surt. Allò que ens calen per tant són propostes concretes.

L’informe, que duu per títol A Green New Deal for Europe. Towards green modernization in the face of crisis, fa un seguit de propostes que aniré presentant poc a poc, per càpsules. De moment començo per un dels aspectes centrals de l’informe: la reforma de les polítiques de transport. En concret, les propostes del Wuppertal Institute per tal de promoure una sortida tant de la crisi econòmica com de l’ambiental són:

-Invertir en nous vehicles de transport (autobusos, tramvia, trens regionals,…)
-Invertir en millors infraestructures per a vianants i bicicletes
-Invertir en millorar les infraestructures per al transport públic
-Invertir en serveis que permetin facilitar i ampliar l’ús del transport públic
-Incentivar la retroinstal·lació i la reutilització dels vehicles de transport públic
-Establir mesures per subsidiar els vehicles més ecoefficients
-Promoure i invertir en recerca sobre tecnologia eficient
-Promoure, via publicitat, els mètodes més sostenibles de transport
-Promoure cursos de conducció eco-eficient 

Font il.ustració: Polyqe

La Comissió Europea aprova, de moment, prohibir el comerç de Tonyina Vermella

0

Aquesta tarda la Comissió Europea ha aprovat finalment secundar la iniciativa de Mònaco i co-esponsoritzar la inclusió de la Tonyina Vermella en l’Apèndix I de CITES (Convenció Internacional sobre el Comerç d’Espècies Amenaçades), cosa que en prohibiria el comerç internacional, almenys fins a que estigués garantida la recuperació dels estocs. L’acord final s’ha de prendre a CITES durant el mes de març de 2010. La decisió és històrica i mereix el reconeixement i la felicitació més gran possible. Tanmateix, cal restar extremadament vigilants ja que, malgrat la decisió d’avui, mantenen la possibilitat de revisar aquesta decisió en funció del què puguin decidir a la propera reunió de la ICCAT (que tinrá lloc al novembre, i a la qual tinc intenció de ser-hi present en condició de Ponent del Parlament Europeu per a l’assumpte). Allò que convé ara, per tant, és aconseguir que el major nombre possible de països s’hi sumin també, especialment l’Estat espanyol. Per tot plegat, i malgrat la inmensa alegria que ens produeix la noticia, en la meva nota de premsa d’avui, reaccionant a la decisió, he volgut mantenir un cert to de cautela.

PRESS RELEASE – Brussels, 8 September 2009

 

Bluefin tuna

The EU Commission takes a step in the right direction?

 

Today, the European Commission reportedly gave its support to a proposal by Monacoto list bluefin tuna in Annex 1 of CITES (1) and ban the international trade of this endangered species.

 

Raül Romeva, Vice-President of the Greens/EFA Group and European Parliament rapporteur on the bluefin tuna issue, had sent a letter to the Commission on this issue last week. (2) He commented:

 

“It appears the EU Commission is giving only its qualified support for Monaco’s proposal to ban the international trade in bluefin tuna. The Greens can therefore only tentatively welcome this position.

 

The EU bears a large share of the responsibility for the current disastrous situation of the bluefin tuna, by pushing for over-exploitation for many years in ICCAT (3) while simultaneously subsidising the build-up of the EU tuna fleets. Those same vessels that have been paid to send bluefin tuna to the brink of collapse will be requesting even more money from the EU budget to stop fishing. The current reform of the Common Fisheries Policy must ensure that such absurdities no longer occur.

 

We welcome that the Commission accepts, at last, the gravity of the bluefin tuna’s plight, but we can only regret that it still refuses to commit to take the firm steps that are needed to save this fish. The Greens maintain their position that the fishery for bluefin tuna must be closed and international trade in these fish must be banned until the stock has clearly recovered.”

 

Notes to editors

 

(1)  Convention on International Trade in Endangered Species

 

(2) The letter of 3 September is available online:
http://www.greens-efa.org/cms/topics/dokbin/301/301641.greensefa_letter_to_barroso@en.pdf


(3) The International Commission for the Conservation of Atlantic Tuna

Font foto: Greenpeace.

Les nostres demandes a Barroso: un veritable Green New Deal

0

Demà està previst que Durao Barrosocomparegui davant el Grup Verds/ALE per tal d’explicar-nos les seves propostes i per escoltar les nostres demandes. L’encontre tindrà lloc a les 16.30 i es podrà seguir via web, on-line. En concret, des d’ICV i el Grup Verds/ALE, considerem que hi ha dos aspectes clau per tal de fer front a aquest procés d’elegir la presidència de la Comissió Europea: d’entrada reclamem un procés d’elecció que sigui legal i democràtic ja que el mètode que està duent a terme Durao Barroso per aconseguir la reelecció no és ni una cosa ni l’altra. Per això li demanem que, ja que si finalment en el referèndum d’Irlanda (previst pel 2 d’octubre) acaben aprovant el Tractat de Lisboa, caldrà un nou procés de nomenament, doncs que s’esperi a veure que passa a Irlanda, i llavors sabrem si cal nomenar-lo d’acord amb el Tractat de Niça (actualment vigent) o el de Lisboa. 

En segon lloc li demanem un programa que correspongui a la situació de crisi que estem afrontant en aquests moments. De fet, sota el mantra de la liberalització, l’actual Comissió ha promogut sobretot els interessos de la gran indústria a costa dels interessos de la ciutadania, especialment del benestar social i ecològic. De fet, les polítiques de desregulació impulsades per la Comissió han estat claus per tal que la crisis econòmico-financera arribés als llindars que ha assolit. Així mateix, les propostes que ha fet la Comissió Barroso per sortir-ne sónmiops i mal enfocades. Per tot plegat, ni com ICV ni com a Grups/ALE estem disposats i disposades a donar el nostra aval a Durao Barroso per a un nou mandat.

Per a nosaltres ha arribat l’hora d’un veritable Green New Deal. És hora de començar de cap i de nou, amb noves propostes i idees fresques. Com a ICV i Vers/ALE volem que la Comissió dugui a terme els canvis necessaris en quant  a polítiques, accions i enfocaments en favor d’un veritable pla de recuperació econòmica, en clau ambientalment sostenible, que doni resposta a les dimensions social, ambiental, climàtica i energètica de la crisi.

En particular, la nova Comissió (i especialment la seva presidència) han de virar el rumb en almenys les sis àrees següents: 1) Reregular els mercats financers; 2) afrontar seriosament les interconnexions entre canvi climàtic, escalfament global, política energètica i política industrial; 3) establir una agenda social ambiciosa; 4) bastir, enfortir, respectar i fer respectar els principis democràtics i els drets fonamentals a la UE, i més enllà; 5) Acabar amb la deriva pro-OGM i apostar per un model d’agricultura i pesca sostenibles; i 6) establir un pressupost que es basi en recursos propis basat an el PIB, un impost en les transaccions de capital i un impost sobre el querosè.

Foto: Dany Cohn-Bendit, copresident de Verds/ALE, presentant la campanya Stop-Barroso. Font: AFP

Consultar, opinar, decidir

4

Consultar, opinar, decidir (article de Raül Romeva i Rueda per a Crònica.cat)

 

 

Em sembla més que comprensible que, als voltants de l’11 de setembre, proliferin iniciatives de tota mena situant l’eix nacional al vell mig del debat. No oblidem que l’eix Catalunya-Estat espanyol és, conjuntament amb l’eix esquerra dreta, un dels dos aspectes que més mobilitza i dinamitza la vida político-social catalana. Allò que sí sorprèn, però, és la visceralitat amb la qual alguns actors, inclòs el govern de l’Estat o l’Abogacia, s’han pres alguna d’aquestes iniciatives (llegeixi’s consulta a Arenys de Munt).

 

Demanar, i exercir, el dret a consultar i ser consultats no hauria de ser motiu de controvèrsia en democràcia, almenys no en els nivells als quals s’ha situat les darreres setmanes.

 

El dret a consultar i a ser consultats és un dret democràtic. Un dret que cal exercir dins dels marcs legals existents, d’acord.  Però un dret al cap i a la fi.

 

La reacció de l’Abogacia de l’Estat davant la proposta de consulta és del tot desmesurada i desproporcionada. És legítim que hi hagi qui pensi que és innecessari, fins i tot absurd, fer una consulta similar, però en cap cas pot ser motiu de censura ni, encara menys, de persecució judicial.

 

Sigui com sigui el context en el qual té lloc aquest debat no és qualsevol. És evident que estem vivint moments de calma tensa, expectants com estem d’una sentència que es fa pregar i que, segons cap a on apunti, pot desencadenar un seguit de reaccions de resultat impredicible.

 

Tant de bo la sentència sigui positiva i que procedim a un desplegament ple i sense traumes de l’Estatut, el qual considero un nou punt de partida, i en cap cas un punt i final de res. Hi ha moltes urgències, tan socials com institucionals, que reclamen diligència i responsabilitat, sense que això signifiqui que hàgim de renunciar a poder seguir parlant de tot, també de models d’Estat i de perspectives de futur.

 

Tanmateix, si ens trobem amb una sentència negativa, és evident que caldrà respondre de manera ferma, massiva i unitària, i possiblement suposarà un nou punt i apart en les relacions Catalunya-Estat.

 

Mentrestant, si una entitat vol organitzar una consulta al seu poble sobre aquestes qüestions, o d’altres, ho ha de poder fer, sense pors, ni coaccions, ni falsos debats. Al cap i a la fi serà la gent qui decidirà la importància o l’encert de la iniciativa, participant-hi amb més o menys entusiasme o, simplement, no participant-hi. Però això, insisteixo, ho ha de decidir cadascú.

Font foto: Crònica.cat

Tonyina Vermella: és hora que Barroso es mulli

2

La setmana la Comissió Europea ha de decidir si dóna suport a la iniciativa de Mònaco d’incloure la Tonyina Vermella en l’Annex I de la Convenció sobre Comerç Internacional d’Espècies en Perill (CITES), cosa que comportaria la prohibició de comerciar internacionalment amb Tonyina Vermella. França (Sarkozy personalment), Regne Unit, Polònia, Holanda i Alemanya hi dónen suport. Dins la Comissió ens consta que la majoria de Direccions Generals també. La única excepció és la DG MARE (pesca i afers marítims). Precisament aquest dimarts he tingut de parlar-ne amb el Comissari Borg durant la seva compareixença a la Comissió PECH. I Durao Barroso? No ho sabem. Dimecres vinent, precisament després de la reunió que mantindran el col.legi de Comissaris té previst reunir-se amb nosaltres, Verds/ALE, per plantejar-nos la seva candidatura a presidir novament la Comissió. El tema de la Tonyina ha esdevint un tema polític de primer nivell. Són molts diners els que implica el seu comerç, i la pressió d’alguns sectors afectats és, lògicament, molt forta. És per això que avui li hem enviat una carta a Durao Barroso instant-lo a que, en la reunió de dimecres, se sumi a la llista dels qui dónen suport a la proposta monegasca. La carta la signem na Isabella Lövin, actualment coordinadora de Verds/ALE per a temes de Pesca, i jo mateix en qualitat de membre de la Comissió PECH, delegat de la UE a la reunió de ICCAT i actualment ponent de l’informe del Parlament sobre Documentació de les captures de Tonyina. Aquest serà, sens dubte, un dels temes que marcarà el debat la propera setmana. Adjunto a continuació el text de la carta:

 

3 September 2009


Dear President Barroso

We are writing to you today to express our
conviction that the Commission, which you currently preside, should support the
proposal made by the Principality of Monaco to list bluefin tuna on Appendix 1
of the Convention on International Trade in Endangered Species (CITES). Several
Member States have already expressed their support.

Given the status of the bluefin tuna population and
the direct responsibility of the EU on this issue, the Commission’s credibility
as a responsible member of the international community is at stake.

There is no doubt that the Atlantic bluefin tuna is
a severely depleted species throughout its range. The most recent scientific
assessment of bluefin tuna concluded that the eastern stock, fished primarily by
the EU, is one third the level that would produce the maximum sustainable yield
and fishing mortality is three times too high.

Nobody disputes the fact that the stock is in dire
need of strict conservation measures. The only question is how that can be best
achieved.
(segueix…)

The International Commission for the Conservation
of Atlantic Tuna (ICCAT) is the fishery management body which has responsibility
for managing tuna fisheries, including bluefin tuna. It has been the position
of the Greens for several years that ICCAT was not fulfilling its obligations
with respect to bluefin tuna, a point we have made clear in several letters to
the Commission. In 2008, an independent panel of fisheries experts conducted a
review of the performance of ICCAT and they agreed with us. The panel concluded
that:

ICCAT
CPCs’ performance in managing fisheries on bluefin tuna particularly in

the eastern Atlantic and Mediterranean Sea is widely regarded as an
international disgrace[1]

The Panel went on to note that the only way to stop
“a travesty in fisheries management” was for:

all fishing for
East Atlantic and Mediterranean bluefin tuna be immediately suspended until the
CPCs involved in those fisheries, their nationals and companies operating in
their waters, agree to fully abide by the rules and recommendations of ICCAT
and international fisheries law

Two months later, ICCAT adopted a quota for bluefin
tuna that was far higher than the scientific advice.

Clearly, ICCAT has failed to assume its responsibilities.

The Greens contend that the European Union bears a
large share of the responsibility for the disgraceful situation in which ICCAT
and the bluefin tuna fishery find themselves. For many years, the EU has proposed,
and worked hard to achieve, catch limits that were significantly above the
scientific advice.

In Morocco last year, the scientific advice was for
catches in 2009 of 8,000 to 15,000 tonnes. The EU refused to support a proposal
to set the quota at 15,000 tonnes, which was sponsored or supported by 11
countries from North America, South America, Asia, Europe and Africa. Instead,
the European Commission lobbied intensively to defeat this proposal and in
favour of its own proposal – for 25,500 tonnes.

It is true that certain additional control measures
were adopted for the fishery, but a few well-intentioned bits of paper will
have very little effect in curtailing the massive amount of illegal fishing and
fraud that inevitably accompanies a fishery that is worth hundreds of millions
of euros. We include EU and non-EU fishers here: the draft report from the
European Fisheries Control Agency in 2008 noted that, with respect to EU
players, “
It has not been a priority
of most operators in the fishery to comply with the ICCAT legal requirements.”

In addition to its irresponsible behaviour within
ICCAT, the EU has contributed to the problem by allowing the development of a
large surplus capacity of the fleet, much of it subsidized by EU structural
funds.

Both ICCAT and the EU have had a great many chances
to come to grips with an extremely lucrative fishery that has come to resemble
a feeding frenzy rather than a well-managed and sustainable fishery. They have
not done so.

President Barroso, in your Political Guidelines for
the Next Commission, published today, 
you state that you want the Commission to put European fisheries policy
on a “sustainable footing”. We, the Greens, would argue that as far
as bluefin tuna is concerned, the current situation is so bad that this can
only be achieved by temporarily closing the fishery, as we have stated in the
past. Anything less than a moratorium is no longer sufficient. Since ICCAT is
blatantly incapable of making such a decision, the only alternative is to
impose a ban on international trade in bluefin tuna, by placing the species on
Appendix 1 of CITES until the species has recovered and ICCAT has adopted the
management measures that are necessary to allow the species to be fished
sustainably thereafter. This would be a good example of how the two Conventions
could operate in a complementary manner.

The Green Paper published in April by Commissioner
Borg freely admits the abject failure of the Common Fisheries Policy to achieve
sustainable fisheries. Indeed, the CFP is widely viewed, both inside and outside
the EU, as how not to manage commercial fisheries and the EU’s credibility
suffers as a consequence.

With bluefin, as with other fisheries, the EU is at
a crossroads. The question is whether the Community will summon the political
will to make the difficult decisions that are so clearly needed to put the
bluefin tuna fishery on a sustainable basis, and thereby achieve some
credibility as a body that actively supports responsible fishing. Or will the
EU continue to lead the pack of countries that insist, against all evidence,
that ICCAT is a credible organization; that the fishery is too valuable, at
least to a few wealthy ship-owners and traders, and that international trade
must not be interfered with?

As Commission President, you have a direct role to
play in making that choice and we look forward to discussing this with you next
week in our meeting.


signed:


Isabella Lövin, Greens/EFA Coordinator of the Fisheries
Committee


Raül Romeva y Rueda, Member
of EU Delegation to ICCAT, 2008



cc:        Commissioner
Borg

            Commissioner
Dimas



[1]  Report of the Independent Review of the
International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas, September
2008; page 11

Foto: Mercat de peix de Tsukiji. Font: Sanctu

Honduras: business as usual?

0

Si es confirma la decisió que va prendre ahir el Comitè del Consell sobre Amèrica Llatina (COLAT) de reprendre les negociacions en favor d’un Acord d’Associació amb Amèrica Central, inclosa Honduras, la UE estarà enviant un preocupant missatge. Un cop més, la política del Business as Usual prima sobre els principis democràtics. Mal senyal, molt mal senyal. És per això que avui hem fet ràpidament la següent nota:

PRESS RELEASE – 
Brussels, 2 September 2009

Honduras
– EU

Greens deplore Council moves to reopen Association Agreement negotiations with coup government

Yesterday, the COLAT (Council Committee on Latin Americadecided to lift the suspension of negotiations of an Association Agreement with Central American countries, including Honduras. Raül Romeva, Vice-President of the Greens/EFA Group and member of the European Parliament delegation to Central America, and French Green MEP Catherine Grèze commented:

“This decision in Council implicitly endorses the actions of the anti-democratic military coup in Honduras, the first in Central America in many years. The EU condemned the coup in June,
 demanded that ousted President Zelaya be returned to office and suspended Association Agreement negotiations.  If the EU tamely drops its demands a few months later and goes back to business as usual with Honduras,  this will send an open invitation to all anti-democratic forces in the region to return to the dark days of repressive regimes.

No Latin American country has recognised the de facto government of Honduras and the human rights situation has worsened in recent weeks. Against this backdrop, there can be no justification for a U-turn in EU policy that would sideline its professed support for democracy and rule of law. The Greens are calling for the EU Council of 14-15 September to reject COLAT’s decision and to maintain suspension of all its economic, political and diplomatic relations with the coup administration in Honduras until order is returned to the country under the terms of its constitution.”


Font foto: AFP/EFE

Permís de maternitat/paternitat i Representant Especial de la UE per a Drets de les Dones

0

A la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats hem recuperat avui dos temes que ja vàrem començar a treballar la legislatura passada. El primer, un de trist: el del permís de maternitat i paternitat que va ser incomprensiblement bloquejat en la sessió plenària de maig, després de mesos de treballar-hi, i de que la Comissió FEMM hagués adoptat l’informe Estrela amb una significativa majoria (veure apunt La dreta europea contra el dret de les dones a ser mares / La derecha europea contra el derecho de las mujeres a ser madres). I dic trist per què si s’hagués aprovat al maig les dones haurien vist incrementat el permís de maternitat a 20 (i poster fins i tot 24 setmanes), i els pares haurien comptat a tota la UE amb un permís de paternitat obligatori. La coalició PPE-ALDE-UEN ho va impedir. Ara toca començar de nou. La nostra postura no ha variat, a veure com han quedat les majories a la Comissió FEM i al plenari. Demà tenim la primera reunió de ponents a l’ombra de cada grup amb la ponent principal Edite Estrela. Jo hi aniré per part dels Verds/ALE. El segon tema és més alegre: l’adopció de la meva esmena als pressupostos relativa a la promoció del/la Representant Especial de la UE per a Drets de les Dones (un tema pel qual batallo de fa temps com podeu veure a l’apunt En favor d’un/a Representant Especial de la UE pels drets de les dones ). Només el PP ha votat en contra de la meva esmena. El tema és important per tot allò que especifico a la nota de premsa que hem fet després de la votació. (segueix…)


L’eurodiputat d’ICV afirma que amb l’adopció de l’esmena es podrà avançar significativament cap a la creació d’aquest alt representant

Raül Romeva celebra que el Parlament Europeu hagi fet un pas endavant per establir l’Alt Representant de la UE pels Drets de les Dones


L’eurodiputat d’ICV adscrit al Grup dels Verds/ALE, Raül Romeva, ha celebrat avui que la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu hagi adoptat l’esmena als Pressupostos de la UE per al 2010 presentada pel grup Verds/ALE “perquè suposa que la UE fa un pas endavant per establir un Alt Representant pels drets de les dones”. Romeva ha fet aquestes declaracions després que en comissió s’hagi votat majoritàriament –a excepció del PPE- a favor que l’Institut de Gènere faci una proposta de perfil i de contingut per avançar en la creació d’un Alt Representant Especial de la UE pels Drets de les Dones.

“En la meva esmena demanava a l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere que realitzi les recerques preparatòries i de suport als esforços de la Comunitat en matèria d’integració de la igualtat de gènere en els àmbits de les relacions exteriors i de cooperació al desenvolupament, que es personifica en la creació de la figura del Representant”, ha explicat Romeva alhora que ha lamentat que el PPE hagi votat en contra de la proposta.

En la seva intervenció, Romeva ha apostat perquè l’Institut de Gènere realitzi un treball preparatori per a donar resposta a la sol·licitud del Parlament Europeu que ja el 13 de març de l’any passat va adoptar la figura de l’Alt Representant Especial de la UE per a Drets de les Dones. “Avui podem dir que estem una mica més a prop d’aconseguir-ho”, ha afirmat l’eurodiputat ecosocialista que ja el 2008 va ser un dels impulsors de l’esmena.

Així, Romeva ha recordat que en la resolució de març de 2008 sobre igualtat de gènere i capacitació de les dones en la cooperació al desenvolupament (P6_TA (2008)0103 ) el Parlament demanàvem que es nomenés un/a representant especial de la UE per a Drets de les Dones la missió de la qual hauria de ser donar major fermesa al compromís de la UE a favor de la capacitació de les dones en Política exterior i desenvolupament.

Font foto: perspectiva des del meu escó a la Comissió FEMM (presa des de la Blackberry). Al fons, amb jaqueta taronja, Eva Britt-Svenson, la presidenta de la Comissió FEMM.