Good (Good), de Vicente Amorim La banalitat de les imatges és incapaç de mostrar la riquesa de matisos que vol oferir la història, i el resultat és un curtcircuit que deixa la pel·lícula sense defenses (Carlos Losilla, Avui) (..) una pel·lícula sense sang, ni literal ni dramàtica (Nando Salvà, iCult) (..) tot i situar-se en
Good (Good), de Vicente Amorim No es pot pas dir que Good estigui mancada d’interès temàtic; però, certament, no funciona. D’una banda, perquè el seu origen teatral se li converteix en un llastre fatal. Els diàlegs, molt descriptius, i les situacions, molt explícites, deuen resultar molt eficaços en un escenari, però són ben poc cinematogràfics
Anava jo atrafegat pel tercer pis del Palau de Festivals de Canes i vaig topar amb un prestigiós crític gironí, que venia meravellat de veure Irène, d’Alain Cavalier, programada a “Un Certain Regard”. En aquell moment ja se sabia que jo no la podria veure, perquè aquella única projecció oficial me l’havia hagut de perdre,
Sicko (Sicko) Director Michael Moore. Guió Michael Moore. Fotografia Andrew Black. Música Erin O’Hara. Muntatge Geoffrey Richman, Chris Seward, Dan Swietlik. Producció Dog Eat Dog Films (EUA), The Weinstein Company (EUA). Durada 2h03. Amb Michael Moore, Tony Benn, George W. Bush (imatges d’arxiu), Reggie Cervantes,Bill Clinton (imatges d’arxiu), Hillary Rodham Clinton (imatges d’arxiu), John Graham,
Good (Good) Director Vicente Amorim. Guió John Wrathall, basat en la peça de C.P. Taylor. Fotografia Andrew Dunn. Música Simon Lacey. Muntatge John Wilson. Producció Good Films (Anglaterra), Miromar Entertainment (Alemanya). Durada 1h36. Repartiment Viggo Mortensen (John Halder), Jason Isaacs (Maurice), Jodie Whittaker (Anne), Mark Strong (Bouhler), Steven Mackintosh (Freddie), Gemma Jones (mare de
Amb les crítiques i ressenyes que es publiquen entre el 28 de maig i el 3 de juny de 2009, estableixo l’enllaç en aquesta mateixa pàgina. Aquesta setmana, que encara estic amb la “post-producció” de Canes 2009, no recolliré els “altres articles -serà al recull de la setmana entrant, el que començarà el 4 de
Com he fet tots aquests anys, m’agrada tancar el reguitzell d’articles sobre el Festival de Canes amb un parell molt concret de ‘post’: un, en què comento el Palmarès, i l’altre, en què recullo els meus comentaris sobre totes les pel·lícules que hi he vist. Així doncs, enfilant la recta final del que anomeno “el
Segons l’agència France Presse, fent-se ressó del que han publicat Variety i Relax News, els estudis Universal han demanat a Quentin Tarantino que recuperi el muntatge de 2h 48 minuts inicialment previstos d’ Inglourious Basterds, per millorar la pel·lícula respecte com s’ha presentat al Festival de Canes, amb una durada de 2h 28 minuts. Cal esperar amb
L’ AFP ha posat a la xarxa fragments de totes les pel·lícules que han estat en competició a la 62a edició del Festival Canes. Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobareu l’enllaç amb cadascun d’aquests vídeos. Com a complement, hi he posat també l’enllaç amb els ‘post’ d’aquest bloc dedicats a tràilers o talls dels
Bona part del metratge de Kinatay (Massacre), del filipí Brillante Mendoza, justifica el premi de Millor Director que se li ha concedit al Festival de Canes. Certament, el llistó estava molt amunt i bé s’haguessin pogut endur el premi d’altres cineastes (Lou Ye, Jane Campion, Elia Suleiman, Tsaï Ming-liang…). Posats a donar-li un reconeixement, més m’estimo
Grand Prix de la 62a edició del Festival de Canes i pel·lícula més votada per la premsa internacional, als diaris que durant el certamen editen les revistes especialitzades, Un profeta, de Jacques Audriard, explica la història iniciàtica d’un noi que, al món de la presó, aprèn tot el que cal saber per esdevenir líder de la delinqüència organitzada. Els
A la nota oficial del Palmarès del Festival de Canes hi trobo aquesta informació: El jurat de la CST (Comissió Superior Tècnica) ha decidit concedir el Premi Vulcain de l’Artista-Tècnic a Aitor Berenguer, mesclador de só de Mapa dels sons de Tòquio, d’ Isabel Coixet
La cinta blanca, de Michael Haneke, ha guanyat la Palma d’Or de Canes 2009. Per mi, era la pel·lícula superior de tot el certamen i, per tant, hi estic totalment d’acord. Més enllà de les suspicàcies que ara es desenterraran encara més, pel fet que la presidenta del Jurat va guanyar precisament el premi a
Canes 2009: el Palmarès*** Palma d’OrLa cinta blanca (Das Weisse Band / The White Ribbon / Le ruban blanc / Il nastro bianco), de Michael Haneke *** Grand PrixUn profeta (Un Prophète / A Profet), de Jacques Audriard *** Premi al millor director Brillante Mendoza, per Kinatay *** Premi d’interpretació masculina Christoph Walz, per Inglourious
Aprofitant que la pel·lícula guanyadora del Premi Un Certain Regard ja l’he vista, no m’he quedat a la projecció posterior a la proclamació d’aquest petit palmarès i he decidit fer aquest article, en què recullo el total dels premis que ja s’han donat en aquest Canes 2009, tot esperant a demà, els grans premis, els