Mails per a Hipàtia

Una dona jove, amb posat oriental, parla per un d’aquells aparells de mans lliures al mòbil. No entenc ni una paraula del que diu però somriu. Assumisc que la conversa és agradable. I me n’adone que amb els dits, molt lleument, acarona l’aparell. Com si estiguera acaronant el seu interlocutor. No ho sé perquè però m’imagine que xerra amb algú estimat. Penja i somriu de forma generosa. Crec que l’he encertat.

Avui el Vila-real i demà el Barça, proveu Vetlee, al canal que se’n diu Setanta.

L’avió roda per l’aeroport de Praga. S’encamina al punt d’enlairament i en arribar a la pista observe un munt de fotògrafs rere la tanca. Un parell d’hores després s’enlairarà l’Air Force One d’Obama i per als spotters (aquesta gent que “caça” fotos d’avions als aeroports) difícilment hi ha una peça més excitant.

(Ací trobareu la crònica que he fet del discurs d’Obama per a VilaWeb…)

Anem al matí fins l’oficina d’informació americana a replegar les credencials per als actes de demà amb Obama. Com que és a la vora del castell i no tenim gran cosa més a fer aprofitem per dedicar-nos al turisme. La veritat és que no entenc molt el senyor Pla. Praga és una ciutat magnífica que segurament ho és més cada any que passa, gràcies a la conservació del seu centre històric. El castell, a més, és espectacular. No sé perquè li diuen castell, però, ja que és una ciutat sencera rere les muralles. Anit vam sopar al peu, de vora del riu, però no em vaig fer una idea del que hi havia dins. Avui m’ha sorprès.

Després de dinar faig un volt pel call, que avui és tancat i barrat pel sabbatth. Només entre reixes puc observar l’impressionant cementiri jueu, amb les tombes apilotonades les unes sobre les altres. Imagine com devien viure el terror nazi i m’esborrona. Fa impressió pensar que aquests carrers fa cent anys eren un dels centres més actius de la cultura jueva al món i que avui tota aquesta cultura ha desaparegut, arrasada per la intolerància. 

A la porta del call, per cert, hi ha convocada una manifestació contra la visita d’Obama. Deuen ser un centenar de manifestants, entre els quals hi ha també polonesos i eslovacs. I em pregunte quants haurien anat si la manifestació fos contra Bush. El desplegament policíac és de tot punt excessiu i gratuït. Quasi hi ha més policies que manifestants…

El lloc on parlarà Obama demà al matí és molt gran. Veure’m si l’ompli o no. Els controls seran enormes i no sé si això dissuadirà la gent. Jo, de moment, he decidit anar sense càmera. He preguntat i m’han dit que si anava amb càmera havia de ser a les tres del matí per tal que la revisaren i sense càmera a les set. La decisió és òbvia. I tampoc no sóc tan bon càmera jo… 

Conversa amb el Batlle Major de Praga, Pavel Bém. Està aclaparat per la mala imatge del país a causa de la crisi de govern que ha passat just mentre tenen la presidència de la UE. L’he vist animat, però. Confiat en el futur.

Després dels temes polítics més immediats la conversa ha derivat cap a la visita d’Obama del cap de setmana. La descripció de les condicions posades pels americans impressiona. Fins i tot tancaran, literalment, la carretera de l’aeroport quan arriba i marxa. I l’acte públic de diumenge ha estat a punt de ser suspès perquè entre les regles que posaven els americans hi havia que la gent no pogués portar ni telèfons mòbils. És això que a Washington en diuen la “Motorcade”. El president mai no viatja sol ni mai no es nota que passa per allà on passa. A Praga, al carrer, no es nota res però l’alcalde afirma que la gent està molt il·lusionada.

Una curiositat: Bém es vanta de ser l’únic alcalde del món que ha pujat a l’Everest sent alcalde.

Fan cares llargues ací a Praga que no sé interpretar. Com un estat de malestar latent. I és que resulta que ahir van jugar a futbol la república Txeca i Eslovàquia i per primer vegada en la història els eslovacs van guanyar, i a domicili !

Quan me n’adone de la raó de les cares llargues no puc evitar un somriure. Educat i dissimulat per a no incomodar els amfitrions. Però, caram, això és com si la selecció valenciana guanyarà 0 a 1 l’espanyola, en competició oficial al Bernabeu. Òstres. Em costa aguantar-me el somriure…

Me’n vaig cap a Praga i, com solc fer, tire mà de Josep Pla. Fa anys que quan vaig a una ciutat on Pla ha estat m’emporte el seu llibre i el llisc sobre el terreny. Aquest volta, però, em trobe amb la sorpresa que al senyor de Palafrugell sembla que no li agradava la capital txeca. I la despatxa en tres pàgines ben escasses que passen a tota velocitat perquè troba la ciutat mal girbada i poc interessant, especialment venint des de Budapest, que és des d’on ell arriba.

Total que a la vista de l’èxit decidisc deixar el llibre a casa…

Avui he anat a Lleida amb el Saül Gordillo, a participar en la Setmana de la Comunicació, que organitza la Universitat, amb el Jaume Cabré al davant. Bon ambient i bon debat. He vist en molt bona forma al Cabré, que ara és un autor més que consagrat a Alemanya gràcies a les traduccions de les seues novel·les. Me n’alegre moltíssim que tinga l’èxit que mereix. 

El viatge, però, ha estat una llauna per la pluja. Sort que amb el Saül hem tingut temps de xerrar de tot i d’escoltar Saura des del parlament intentant explicar això que va passar.