Cares llargues
Publicat el 3 d'abril de 2009 per vicent
Fan cares llargues ací a Praga que no sé interpretar. Com un estat de malestar latent. I és que resulta que ahir van jugar a futbol la república Txeca i Eslovàquia i per primer vegada en la història els eslovacs van guanyar, i a domicili !
Quan me n’adone de la raó de les cares llargues no puc evitar un somriure. Educat i dissimulat per a no incomodar els amfitrions. Però, caram, això és com si la selecció valenciana guanyarà 0 a 1 l’espanyola, en competició oficial al Bernabeu. Òstres. Em costa aguantar-me el somriure…
Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari
No és el mateix: és com si la valenciana derrotara la castellana, açò sí. Després de la independència, Castella i companyia no sabem si es diran Espanya o si reservaran este nom per a quan “la història” puga “tornar a aplegar-mos a tots”. Vull dir que la comparació que has fet seria bona si una hipotètica selecció d’Eslovàquia haguera derrotat fa anys Txecoslovàquia, no?
No sé per què t’ho dic, si ja ho saps i només feies una comparació innocent. Ha estat simplement que tenia ganes de passar a saludar-te.
Jo també entenc les cares llargues dels praguencs.