Em digueres, Jaume, ajagut al sofà color de confitura d’albercoc davant la foganya, amb el teu francès tan correcte: Il n’y a point de chemin vers le bonheur; le bonheur est le chemin. Per què no m’ho tradueixes, Isona? I jo, com una botxa, tot d’una et vaig contestar: No hi ha cap camí cap
No se sap si ha estat la tempesta o els fils o una targeta, etc., emperò he passat dos dies i dues nits sense xarxa.Crec que escriure o descriuré aquesta sensació d’aïllament.Un illòman com ja se sap que són aquestes desconnexions. I aquestes seqüeles. Venc de veure el torrent de Coanegra. Coallarga d’aigua onejant, bimbollejant,
Si no fos (ja escric com un adult gran, vell) perquè estic un poc malalt, escriuria aquest en memòria des d’Agramunt, la màtria de l’ànima d’en Guino. Ahir va fer un any que en Guino partí de vacances. Record el comiat dolorós, laic i ple de poesia viva al tanatori de Sant Gervasi on vaig
Ahir, onze de desembre de 2008, feia noranta anys i un mes que acabà la primera guerra mundial. Com a recordatori d’aquesta catàstrofe feta pels humans — i com a símbol de lluita sempreseguida contra la guerra— reproduesc uns poemes de Wifred Owen, mort en la guerra el 4 de novembre de 1918 als XXV
Crec que he arribat al grau superior d’ineficència. Als trenta-sis anys, amb estudis de piano, coneixements de francès i anglès, cursos de disseny i moltes hores de vol de cambrera en locals de tota casta, només puc dir que faig de venedora, immobiliaria, per un cantó, a la promotora Joesca, i de materials de construcció,
Si vostè em demanàs quins són els colors típicament palissants, no sé què respondria: un rosa seca, un verd ametló, turquesa pàl·lid, ultramar, un groc febrós, i el gris perla. Bernat Palissant era un arbiter elegantiarum que amb les seves obres, tan belles com efímeres, fonamentava una tria, una educació i unes exclusions que no
EL REGAL MÉS GUSTÓS DE TOT L’ANY Si hi hagués una màquina bítica que ens donàs els detalls més exactes d’una vivificació cultural catalana i mundial, avui faria matx. Perquè ja han arribat a la Terra dos volums de cal·ligrafia atapeïda d’una escriptora sàvia, d’una escriptora saba, d’una escriptora que em fa escriguera, la Rodoreda,
Surt al número 91 de Reduccions: una revista espurnejant de versos i de sagetes verbals.Aquest poema de S. P. apareix a la plana 46.En un dia gris perla, fredós i vora el foc, aquests versos m’han fet molta de companyia. Bades la boca al vent.S’escampa la lletra però no saps la veu.Esser just aquí t’escanya.La
L’he recordat entre els camps plens llevamans silvestres d’un carabassa menut amb els grans troncs gruixats i negres dels ametllers amb les arrels cap amunt.L’he recordat en els seus textos plens d’amor a la màtria catalana, al seu petit país, a la seva llengua i a la seva cultura.L’he recordat recitant Auden i llegint Xècspir.L’he
La primera vegada que vaig veure i viure conscientment Menorca, sabia que entrava en una illa jardí on els paisatges i els pobles, el patrimoni arquitectònic i la vida social, la història i el saber, les indústries i els ports, les veus i els ressons, la cultura antiga i la d’ara mateix, totes riquesa i
S’aixecà de la butaca disset E del vol JK 7534 de Spanair entre Barcelona i Palma, va anar al lloc comú, on tampoc, ja ho sabia, no podia fumar, va recollir els tres diaris que havia fullejat i un llibre, Blessée à mort, de Raffaele La Capria, contemplà per la finestra les urbanitzacions que envoltaven
Gràcies a la complicitat de l’amiga Cathy Sweeney he trobat aquest text, clar i català, de Bartomeu Mestre que pos com a festa catalana, cívica, civil i gentil en el post 1200 d’aquesta Plagueta de bord. Moltes de Gràcies, Bartomeu Mestre! [AQUEST TEXT HA APAREGUT A CRITERI] LES NACIONS UNIDES, PAU CASALS
No oblidem l’ossa Hvala Com segurament ja sabeu, degut a l’enrenou que es va organitzar, el passat 23d’octubre hi va haver un incident al baix Aran on, durant una batuda de porcs senglars vahaver-hi un caçador ferit a causa de l’atac d’un ós. Aquesta óssa és diu Hvala i fa setmanes el Consell General d’Aran
AGAF AQUEST TÍTOL DEL RECORD D’UN POEMA DE NARCÍS COMADIRA I mentre passeig pel dia rúfol, fredós i bell, mentre els peus trepitgen bassiots i terra roja, és com si caminàs pels boulevards ardents, densificats d’electricitats i d’humans, roents de vida que esclata en totes direccions, incandescents d”un repertori històries que conten molt de tot,
La Organització Mundial de la Salut va instituir, ara fa vint anys, el dia 1 de desembre com el Dia Mundial de la Sida per sensibilitzar i implicar tots els sectors de la societat en la lluita contra la infecció pel VIH i la sida. En els darrers anys els avenços en els nous medicaments