EL REGAL MÉS GUSTÓS DE TOT L’ANY
Si hi hagués una màquina bítica que ens donàs els detalls més exactes d’una vivificació cultural catalana i mundial, avui faria matx. Perquè ja han arribat a la Terra dos volums de cal·ligrafia atapeïda d’una escriptora sàvia, d’una escriptora saba, d’una escriptora que em fa escriguera, la Rodoreda, el cos de narrativa completa, el corpus de la contadora de novel·les i contes, d’històries contemporànies, amb tota l’energia d’una feina clàssica, que ens ajuden a viure, i a morir. Bombes verbals a voler, en cadena! Reservori de pensaments! Repertori singular de l’art de contar amb paraules comptades!
Aquest dos volum són aire del bo per alenar a l’ample! Són manà delitós i alimentari per créixer en l’inacabable exploració del català! Són coneixença pràctica! Són peix que bota, carn que batega, més bons que el cervell!
Són un quadern de bitàcola per a naufragadors!
El fruit més ver del centenari.
El fruit més menjador i saberós del centenari.
El fruit més disseminador de rius de paraules, de quadres de mots d’una catalana universal (Ella, la més traduïda! Ela!).
El fruit desitjat.
Uns volums carregats amb els textos que ella va donar per definitius. O arranjats amb cura segons ella deia a les seves cartes, a les seves converses. (El canvi d’una paraula, triada per ella, és tot un detonador i no en parlem quan es tracta d’obres tan maltractades per la publicació com La mort i la primavera. Aquí hi ha, fins i tot, els fragments suprimits o afegits a mà per ella en el mecanoscrit)
Jordi Cornudella, l’editor de l’edició amb un equip que ha fixat el text canònic de cada obra, conta la peripècia mortprimaveresca amb exactesa. I Carme Arnau ha tingut cura de l’obra. Gràcies! I gràcies a la Fundació Mercè Rodoreda i a Biblioteca Clàssica Catalana d’Edicions 62.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!