Ha estat una sorpresa molt grata. M’han donat el premi “Rovira i Virgili”, dels premis Ciutat de Tarragona, per un diari que he titulat: La casa que vull. Com veieu, un títol salvatpapassià. N’éstic molt content, és clar! En primer lloc, agraïsc els membres del jurat l’elecció del meu text. És sempre un estímul
Fa temps que vaig llegir Tres contes de G. Flaubert. Un d’ells es va fer famós arran de l’obra de Julian Barnes, El lloro de Flaubert (pose el títol en català tot i que no sé si hi ha una versió catalana). El primer dels relats, Un cor senzill, és on apareix l’esmentat lloro. Es tracta
Molta aigua i molta herba en el rodal de Gines. És una tardor fecunda, amanyagada pel sol tebi d’aquests dies. Els animals ho gaudeixen més que nosaltres. Aquest gat pacient en el llindar de la finestra n’és una mostra. Ens mira passar atrafegats i somriu irònic. Si observem la cara del gat, atentament, veurem com ens diu que
En El temps del 4 de novembre hi ha una sèrie d’articles de Víctor Maceda i de Violeta Tena que fan una anàlisi de la situació política valenciana. Es parla del muntatge mediàtic i dels eixos sobre els quals s’articula el discurs del PP. Segons Maceda i Tena, el poder de Camps –el Belusconi valencià–
Tres dies d’escoltar atentament comentaris sobre diaris. Sobre els millors diaris –des d’un punt de vista literari. Una intensa pol·linització d’idees (perspectives, informacions…) i una certa saturació. Increïblement enriquidor observar la mirada de l’altre, el judici de l’altre, la informació de l’altre. Acarar perspectives, diccions, veus…en un exercici constant d’ampliació d’horitzons. Han estat una vintena llarga de
He començat a llegir amb interés –quasi amb devoció– el nou llibre de S. Pániker: Asimetrías. Em sembla un pensador original, potent i molt bon escriptor. Si no faig malament els comptes, m’he llegit tots els seus llibres. En aquest nou volum, hi ha una mena de síntesi dels anteriors. És, en certa manera, una recapitulació. No deixa de ser, tanmateix, interessant