A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Sobre el Berlusconi valencià
En El temps del 4 de novembre hi ha una sèrie d’articles de Víctor Maceda i de Violeta Tena que fan una anàlisi de la situació política valenciana. Es parla del muntatge mediàtic i dels eixos sobre els quals s’articula el discurs del PP.
Segons Maceda i Tena, el poder de Camps –el Belusconi valencià– es fonamenta en quatre pilars: valencianisme, apel·lació de l’autoestima com a poble, defensa dels grans esdeveniments com a motor de l’economia i reivindiació permanent de quatre aspectes (aigua, millora del finaçament, més infrastructures i més dotació policial). Tot açó traduït en consignes molt simples i fàcils que es repeteixen de matí a la nit, incessantment, i que acaben intoxicant l’opinió pública.
Certament la deliberació política ha estat substituïda per campanyes publicitàries demagògiques i d’exaltació dels líders –sobretot del líder– amb una clar afany d’instal·lar un discurs únic. Hi contribueixen enormement a través del monopoli informatiu i de la generació de missatges simples i infantils. Ara s’han apropiat del valencianisme i han engegat una campanya que els eleva a defensors de la valencianitat. Fan por: mostren, en carn viva, la fragilitat democràtica i la desinformació en què viu la ciutadania. (n’hi ha més)
El que se’n desprén, de tot plegat, és que la democràcia en mans peperes és un sistema perpètuament amençat per la demagògia simplificadora, per la voluntat absolutitzant de la seua veu, per l’exclusió de la resta de forces i visions de la realitat que combaten a mort. Veure Canal 9 produeix una mescla d’indignació i de fatiga: tot resulta vergonyosament elemental, trampós, primari. Més que una televisió pública és una agència de publicitat de Camps i del seu estaf. Els telenotícies són una inflació de paraules previsibles, reiterades, tedioses…
El tema és què fer? I què fer davant de la destrucció del territori, de l’urbanisme salvatge, de la manca d’atenció a sectors ecònomics (agricultura, indústria), de l’atac furibund a l’ensenyament i a la sanitat públiques… Potser s’hauria de combatre amb la mateixa dosi de cinisme, de demagògia, de falsedat. L’esquerra està inhibida perquè és democràtica, la dreta –aquesta dreta– és desvergonyidament totalitària. Totalitarisme és combatre la pluralitat, desfer el debat cívic, oferir respostes simples a temes complexos (com ara l’aigua).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estem fent una ullada als teus apunts (no ens agrada l’anglicisme “posts” i mentre ningú no ens diga una altre terme més estàndard, nosal3 farem servir aquest) ara que tenim una mica més de temps i ens semblen molt interessants.
Aquest que ens ocupa potser siga el que més mal ens fa, ja que… com dir-ho? la població del País Valencià viu sota una espècie d’hipnotisme, o d’intoxicació informativa a la qual la sotmet el govern del figurí Camps i els seus acòlits, sinó com s’explica que la gent no reaccione davant trapelleries tan flagrants com les comeses pel Fabra a Castelló, Zaplana a Terra Mítica…?
Ells tenen el poder dels mitjans de comunicació, repartint-se les freqüències de ràdio i TV entre els seus amiguets (ja són ganes tenir d’amic a Jiménez Losantos), fent que altres opcions informatives com InfoTv hagen de refugiar-se a la xarxa. Tenen a la població embobada. Fins i tot el nostre pare, d’esquerres de tota la vida, no pot deixar de veure Canal 9, ell diu que per conèixer l’enemic, però quanta gent no sap distingir la veritat de la mentida?
No sabem què podem fer, ho tenim molt difícil per fer-los fora del poder i ells tenen mamat com engatusar el poble. Hauríem de parlar més de tot açò, no?