A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
L’esguard felí
Molta aigua i molta herba en el rodal de Gines. És una tardor fecunda, amanyagada pel sol tebi d’aquests dies. Els animals ho gaudeixen més que nosaltres. Aquest gat pacient en el llindar de la finestra n’és una mostra. Ens mira passar atrafegats i somriu irònic.
Si observem la cara del gat, atentament, veurem com ens diu que el seu és un vol gallinaci. Tot i ser un felí. Ço és no aspira a cap cosa: ni vol ser el millor, ni ser original, ni es pregunta sobre el sentit de la vida, ni sobre els seues desequilibris emocionals… Tampoc no té quadriculat el seu temps, ni els seus dies es divideixen entre la setmana laboral i el cap de setmana. Tampoc ha de fer-se amb roba d’última temporada, ni anar a cap hiper (només faltaria!) (n’hi ha més)
Tampoc no es pregunta si l’empresa on treballa farà fallida en aquesta crisi, ni si la seua activitat derivarà envers el fràcàs més absolut i lacerant. Altrament tant el govern de la Generalitat com el de Madrid li la porten fluixa. El té absolutament indiferent la refundació del capitalisme, la sida, la irlandisació del català (de fet, no ha parlat mai en català).
Passant a altres camps, no sap què és un diccionari, ni una recepta mèdica, ni un email. No vol saber res de telèfons, ni de ràdios, ni és clar!, de televisió. Ni sap què és el nacionalisme, ni l’economia de mercat, ni la deconstrucció, ni res d’epistemologia…Ni coneix la pintura de Hopper, ni ha llegit Wittgestein… Ni tan sols a Terricabres (Atreveix-te a pensar, Raons i tòpics, Pensem-hi un minut).
En canvi viu, i segurament viu feliç.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho presentes d’una manera que gairebé em vénen ganes de convertir-me en gat! De fet, si ho pense bé, hi ha algunes coses de les que esmentes que el gat no fa… que tampoc no les he fetes jo (però no totes, eh?).
En una altra vida vull ser un gat, de gines.
El post m´agrada, la fotografia també, i els gats , no cal dir-ho: són perfectes. Kity, la meua gateta, és innocent, incontaminada, no se´n sap res de tot això que esmentes, tota eixa parafernàlia inmunda que hem creat els humans, uns animals molt estrafolaris. Una cosa: els gats no somriuen que jo sàpia, a no ser el d´Alicia, és clar.