LA CIUTAT QUE SE’N VA
Miraves Palma com si totes les coses que no tenen veu et volguessin parlar. Assegut rere aquell escriptori que era una pastera de l’antigor reciclada amb cura, esguardaves les teulades, els terrats, els colomers, el minaret de Monti-sion, el capcurucull de les palmeres de can Desmur, la brodaria del campanar de Santa Clara i aquell