Plagueta de Bord

No puc deixar mai les citacions.
Son perles d’escates lluminoses que amb els seus reflexos glaçats em fan embraguera.
Són com aquesta mosca vironera, kamikaze barrinador, que alhora em fa companyia i em tira virons dins els ulls de la mirada, del veure-hi.
Saps que tenc problemes de ceguesa?
Ho sabies, amic enfora, emperò no m’ho has dit mai.
A. m’ho va amollar, m’ho va abocar l’altre horabaixa, amb paraules tan senzilles que li vaig obrir les retines de l’esperit d’ampit en ample.
I ja saps que per a mi no és fàcil. Millor dit, ja sé que per a mi no és fàcil.
Un s’escriu les cartes a si mateix i fa servir l’altre com miratge catalitzador.
Em costava enunciar-ho, anunciar-ho, espotpublicitar-ho.
Amic, la vida és difícil. Hi ha tants de problemes. 1) El problema de com quedar aquí. 2) El problema de com sortir d’aquí. És una citació encara que no ho sembli i encara que no et diré mai d’on l’he treta, qui l’ha escrita. Et donaria pistes falses, la darrera cosa que voldria crear entre tu i jo. Seria com si hagués robat empremtes digitals per aferrar-les a l’arma del crim.
També, tan bé, escric un text negre. Això fa que l’obsessió de la lletra carregada d’intrigues i malpassos, de culsdesac i de suspens, etc., taqui també altres lletres com aquesta en què algú podria dir-me amb molts de decibelis, ran de timpan:
NO ME SEAS TANTO!
Un dels rovells de la feta, de l’ou o del brou, tant se val!
Escric per regular la meva temperatura interna, per això mateix viatgen les cigonyes o els tords.
I va bé, una ajuda, de vegades.
(…)
Repàs velles plaguetes.
Em qued penjat en una frase:
ENYOR LA VEU DE MUMARE

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!