En un repassada d’ofici pel món blocaire descobreixo que Saül Gordillo es queixa amargament de la dificultat de “menjar en català” o, el que és el mateix, de consumir productes etiquetats en català, malgrat les empreses productores siguin del país. No estic molt segur de quina és la política que cal seguir per combatre les
Aterro a Barcelona des del Pirineu amb el temps just per fer una visita ràpida a l’Ateneu per recollir quatre papers i comprobar que l’estiu no altera la pau de la docta casa i per refer les maletes per marxar cap a Saragossa, amb la intenció de fer una ullada (és un dir) a la
Passo la primera part de les meves vacances a Andorra, en ple Pirineu, gaudint de tenir la natura a tocar de la mà de forma constant. Per qüestions que no venen al cas, disposo de domicili estiuenc al principat muntanyenc, a la parròquia de Canillo que és, per entendre’ns, el punt aproximat a partir del
Els Jocs Olímpics són un bon complement per a passar l’estona durant les vacances, parant atenció a esports que només veus cada quatre anys, arrepapat en un sofà d’estiueig, sense por a fer nit davant d’un televisor perquè l’endemà res no està escrit a l’agenda de forma inamovible. Sembla que, de debó i per fi, trobes la
Ja comencen. Amics, coneguts i saludats comencen a fer arribar notícies dels seus viatges extraordinaris arreu del món. Mentiria si no digués que em fan enveja, però és enveja sana. Entre d’altres coses perquè els meus (nostres) darrers anys sense viatges espaterrants són el resultat d’una tria conscient i voluntària, de manera que és tracta
Interrupció abrupta de les vacances per donar notícia d’una bestiesa més de les nostres administracions locals en la gestió del medi natural. L’Ajuntament de Tordera ha autoritzat-consentit-promogut-acceptat-assumit una tala d’arbres al paratge conegut com Cal Capità, a l’entorn de la Vall de la Riera de Pineda, a l’interior del Parc Natural del Montnegre-Corredor. Cap argument