VARIACIONS

En un repassada d’ofici pel món blocaire descobreixo que Saül Gordillo es queixa amargament de la dificultat de “menjar en català” o, el que és el mateix, de consumir productes etiquetats en català, malgrat les empreses productores siguin del país. No estic molt segur de quina és la política que cal seguir per combatre les “certeses” comercials que assseguren que no es pot competir adequadament incorporant el català a les etiquetes, però penso que, com sempre, l’exemple individual i els petits granets de sorra, per petits que siguin, fan el seu efece. O sigui que a partir d’ara us aniré donant notícia d’aquells productes amb els que, sense buscar-los especialment, vagi ensopegant en la meva quotidianitat consumidora i que hagin decidit fer de les seves etiquetes un espai franc per al català.

I per començar, uns bons ous. Entro a un super (anys enrera n’haguessim dit un “colmado”) regentat per paquistanesos (els pakis, que en diem a casa) perquè és l’únic que trobo obert a l’hora que el busco i perquè, què carai, el dependent és amable i divertit i s’esforça a parlar en català malgrat les evidents dificultats. Compro, entre d’altres coses, ous parits a Caldes de Montbui. “L’ou de Caldes”, és el nom de la marca, i els produeix l’empresa Avícola de Montbui. L’etiqueta és íntegra en català, i m’acabo de cruspir una truita catalana de dalt a baix, des de la clara i el rovell, fins al trosset d’esclòvia que se m’ha colat a la paella. Ah, i per fer-ho més bonic encara, resulta que la data de caducitat d’aquesta dotzena d’ous catalaníssims és l’onze de setembre. Voleu més país, encara? No faig un petó a les gallines mares d’aquests d’ous perquè Caldes de Montbui no em ve de pas en la propera parada de les meves vacances.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!